Fallida democràtica

"Hi ha una sèrie de persones que ocupen el lloc del govern, els rituals i les formes es mantenen, però no hi ha govern des de fa una pila d’anys"

Segur que necessitem un govern? Segur que unes eleccions serveixen per elegir un govern? Fa uns anys la resposta hauria estat evident: un país no pot funcionar sense govern. Però darrerament ja no està tan clar.

Catalunya funciona sense govern des de fa molt temps, per raons diverses: fallida total del model autonòmic, repressió, ofegament des del govern espanyol, desconcert, desinterès, incapacitat de gestionar el poc govern que ens queda... I Catalunya no s’ha enfonsat. Ans al contrari: hi ha força dades que indiquen que anem tirant, de forma més o menys espontània.

A Espanya li passa, si fa o no fa, el mateix. Funciona en mode automàtic. Hi ha una sèrie de persones que ocupen el lloc del govern, els rituals i les formes es mantenen, però no hi ha govern des de fa una pila d’anys. Anem encadenant provisionalitats, jugant amb els terminis, amb les escletxes que les lleis permeten, fent eleccions cada dos per tres... i aparentment no passa res. El sol continua sortint cada dia.

També era una veritat absoluta, fa uns anys, que no es pot governar sense pressupost. O allò que es repetia com un mantra: el pressupost és la principal decisió democràtica.

Doncs, res, resulta que es poden anar prorrogant pressupostos i el món no s’acaba. Clar que es produeixen moltes víctimes col·laterals, però anem fent i l’apocalipsi no acaba d’arribar.

Ni governs ni pressupostos no són imprescindibles. Les eleccions, sí, i les campanyes electorals, també: el circ, el show, no es pot aturar mai. El soroll mediàtic és imprescindible per aparentar normalitat, cal tenir el poble entretingut amb polèmiques, espectacles, numerets, escàndols, baralles, enquestes... Però l’espectacle polític ha esdevingut una mena de gran foguera que es consumeix i s’alimenta a ella mateixa, cada vegada més estèril i improductiva.

Passen els mesos, passen els anys i en el fons res no es mou, res no canvia.

Del que es tracta és que la gent pensi que el seu vot serveix d’alguna cosa, quan en realitat no serveix per a res.

 

La democràcia s’està substituint per una altra cosa, comença a ser una closca tan buida com entretinguda i sorollosa.

El poder està mutant, s’està allunyant de les institucions democràtiques, però no ha deixat ni deixarà mai d’existir. La qüestió és saber cap a on està emigrant. Quan un govern formal desapareix és que n’hi ha d’altres que el substitueixen informalment. Quins? El poder judicial i funcionarial, per exemple. El poder gris que emana dels poders amagats al darrere del teatre de titelles de la Unió Europea. El poder econòmic, que és amo i senyor ja de gairebé tot el poder i contrapoder mediàtic. El poder policial, que es va perfilant com un ens autònom: llegim bé, per exemple, les declaracions de policies espanyols o catalans, a veure si acabem d’entendre del tot a qui o a què es deuen realment. I al fons, dissimulat, el poder militar, que està canviant de pell però no de naturalesa.

La política ha perdut poder i amb ella el perdem els ciutadans i ciutadanes. La política està sotmetent-se a altres poders, de forma no visible, confusa, contradictòria. Es conserva l’espectacle, la forma exterior, però s’està buidant el seu interior.

La prova més evident és que les eleccions són cada dia més una formidable maquinària que es mou en el buit, potser amb l’excepció de les locals, on les coses encara, encara, funcionen com abans i tenen un notable sentit democràtic, tot i que limitat per l’abast de les competències municipals: poder i competències no és el mateix. Ja no elegim res, però ens fan veure que elegim algú com si fos la cosa més important del món. I quan ja hem elegit aquest «algú», directament o a través de pactes, resulta que s’instal·la en la provisionalitat i comença a treballar només per a les properes eleccions...

Tenim un sistema que es va buidant, un poder real que va emigrant de les institucions democràtiques... i el soroll no ens permet veure que les autèntiques decisions, les que de veritat compten, es prenen a la zona fosca, allà on els ciutadans no són res més que paisatge.

 

Comentaris (6)
Cromanon Fa 4 dies
Existeix un únic poder econòmic que te segrestat la resta i ni els polítics ni els mitjans de comunicació, ni els jutges són independents. Aquest poder ho controla tot i nosaltres som el seu públic veien com consumim el que aquest poderós ens dona
ciutada del mon Fa 4 dies
efectivament joan cal canviar el mon el problema es mundial, la economia es global i les empreses son ja grans multinacionals, estem al segle 21, i els condadets no poden lluitar sols contra el mon, per fi us heu donat compte, cal canviar el mon, amb canviar els condadets del nord, excepte l'aran que te dret d'autodeterminacio i voldra seguir a espanya anomenat tractoria, els del sud tabarnia volen seguir a espanya, no es suficient, cal canviar el mon joan no tractoria.
Santo Job Fa 4 dies
MIca en mica els indepes cada cop estan mes sols. Tota la resta del mon es feixista. Ja nomes queden ells i la ANC. Però dintre de poc la ANC també serà feixista, tant d´hora com no faci allò que els ciutadans porucs no volen fer ells i exigeixen que faci un altre. Tots els indepes diuen ara allò que els constitucionalistes portem anys dient. No hi ha cap diferència entre els comentaris indepes d´avui i els comentarios unionistes de fa dos anys. El vostre enfonsament és una tragicomèdi
Que es presenti l'ANC, amb full de ruta independéncia Fa 4 dies
Els partits només serveixen per moure'ns dins del marc autonomista, com el hámster corrents dins la seva gàbia. La independència és possible, com per molts altres països abans que nosaltres, mantenint el lideratge de Puigdemont i votant a l'ANC. Noves eleccions!!!
Carles Viñals Casado Fa 4 dies
Sí, Joan, és exactament així. Fa un segle, els "pàries de la terra", explotats, famolencs, vestits de parracs i estossinats pels guàrdies a cavall eren ja majoría. Avui, amb cotxe, ordinador i mòvil, hem esdevingut pàries gairebé tothom. La tragèdia de Catalunya és al capdavall la d'Espanya, la d'Europa i la del món. Alguna cosa, no sabem ben bé què, haurà de passar. Hom diu que cal devallar fins el fons per retrobar la força per remuntar-s'hi.
Un marcià que vaga per l'espai sideral Fa 5 dies
Enhorabona! O ens despertem o un dia ens llevarem amb un collaret de punxes al coll; i tot i que pot ser de metall preciós, serà un collaret amb punxes lligat a una cadena que algú reté o mou a l'ombra.