Falciani, el ressentit útil

"L'efecte Falciani ha estat enormement positiu i ho serà més encara. Falciani, el personatge, ja és tota una altra cosa i faríem bé de ser una mica més rigorosos a l'hora de parlar-ne"

M'agraden, i molt, els efectes que està generant la filtració per part d'Hervé Falciani dels noms dels defraudadors que amaguen capitals més o menys opacs. Deixar en evidència els defraudadors és sempre una bona notícia. Des de l'òptica de la persona assalariada, autònoma o aturada, és interessant veure com es denuncien i es fan públics els noms i els cognoms d'aquells que no juguen net i que eviten l'esforç tributari imprescindible per garantir, és un dir, l'estat del benestar.

Dit això, potser és interessant fer dues apreciacions enmig d'aquesta onada purificadora que sembla voler elevar Falciani als altars.

Falciani té una trajectòria pública i coneguda. Nascut a Montecarlo, es guanya els primers sous com a croupier de casino fins que inicia la seva carrera en el món de la banca com a informàtic a la filial suïssa del banc HSBC. La seva darrera feina és, no és broma, protegir i millorar la seguretat de les bases de dades dels clients d'aquesta entitat.

Quan el seu banc l'acomiada, Falciani copia la llista que ara porta el seu nom –amb dades de més de 130.000 defraudadors- i comença el seu periple negociador amb diferents serveis secrets del món. I és precisament gràcies a un acord amb els serveis secrets espanyols que és detingut a Barcelona el 2012. I és també durant la seva detenció que acorda amb els serveis d'intel·ligència nord-americans –que l'havien assessorat de com, quan i on s'havia de lluirar- la filtració de dades ben concretes: les de narcotraficants americans i les relatives a capital iranià amagat a l'estranger.

Falciani no és una persona a qui la consciència demana de fer un tomb a una vida professional dedicada a l'encobriment delictiu. Ni tan sols és un penedit a qui la policia posa entre l'espasa i la paret. És un extreballador emprenyat amb el banc per qui treballava que busca la manera de fer-li el major mal possible.

Una segona qüestió. Els defensors de Falciani insisteixen en el fet que no es pot demostrar que hagi venut ni una sola de les dades que va robar. És una veritat a mitges. Quan negocies amb agents secrets la teva detenció i acabes filtrant unes determinades dades, les estàs posant en venda. I si per venda entenem rebre uns diners, és veritat: no en tenim cap prova. Però la trajectòria laboral i personal de Falciani dista molt de la d'un altruista lliurat a la causa regeneradora de la societat capitalista.

L'efecte Falciani ha estat enormement positiu i ho serà més encara. Falciani, el personatge, ja és tota una altra cosa i faríem bé de ser una mica més rigorosos a l'hora de parlar-ne. Especialment aquells que el volen per satisfer els seus anhels electorals.

 
 

Comentaris