Dilluns vinent, a Madrid, no hi haurà cap membre del govern espanyol per escoltar la proposta de Carles Puigdemont. Ni del PSOE. I menys encara de Ciutadans. El règim en pes es girarà d’esquena i es taparà les orelles per fer veure que ni Puigdemont ni la majoria dels diputats al Parlament de Catalunya no existeixen. Qui sí que rebrà el president català serà Falange, que ja ha anunciat que -igual com va passar fa uns anys a Blanquerna- organitzarà una protesta: “Nosaltres, els falangistes, no faltarem a aquesta cita“, explica aquest partit legal, tranquil·lament, des de la seva pàgina oficial.
Espanya viu permanentment atrapada en l’ona expansiva de la Guerra Civil. Com si fossim als anys trenta, els falangistes continuen actuant pels carrers de Madrid per, segons ells, combatre els enemics d’Espanya: “Un cop més, separatistes i marxistes apleguen les seves forces com abans per mostrar el seu rebuig a Espanya i a tot el que representa. Un aquelarre en tota regla“. Pablo Iglesias escolta Carles Puigdemont com les bruxes veneraven el boc negre satànic.
Urnes? Les urnes han de ratificar el que ja s’ha decidit prèviament, tant se val si és la Llei Orgànica de l’Estat de Franco de 1966 (amb un memorable 95,6% de vots afirmatius) com el de la Constitució del 78 (fins al 88,54% de paperetea amb el sí). Preguntar al poble quan no s’està segur de la resposta no forma part de la cultura política espanyola. Falange, en canvi, sí.
