Facin joc, senyores i senyors

"El que es decideix en aquesta concentració d'eleccions és l'hegemonia interna de l'independentisme entre l'aposta Junqueras pel partit ERC i la de Puigdemont per la nació."

S'admeten apostes per a la taula de joc parlamentària. Hi ha nou càrrecs a l'aire. El PSOE vol una distribució unionista espanyola que deixi fora tots els nacionalistes, no només els independentistes, com també al nou a la ciutat, Vox. El seu model és la mesa que va funcionar en els ja llunyans temps de la majoria de Rajoy: 3 per al partit majoritari i 3 a repartir de dos en dos entre Podemos, PSOE i Cs.

Canvia PP pel PSOE. El bipartidisme apareix amb sidecar però és bipartidisme. O no? Segons com es miri. Si es mira pel cantó anomenat "social" és bipartidisme esquerra/dreta per discutir si els impostos dels rics es pugen o es baixen. Si es mira pel cantó "nacional" és monopartidisme unionista per imposar la unitat d'Espanya a qualsevol preu. Les ambigüitats de Podemos o els Comuns no arriben ni a configurar un "bipartidisme imperfecte".

Fora, rotundament fora, convertits en fugitius, els independentistes catalans. No és que se les prometessin gaire felices amb la seva possibilitat de bloqueig del govern espanyol, però sí que tenien esperances secretes. El cruel resultat electoral del 28-A és el mirall de la seva irrellevància parlamentària. Una dutxa d'aigua freda sobre les brases de les expectatives. Els independentistes baixen la veu i Sánchez, que es veu segur al seu hort, s'alça amb inteperança i menys preu mentre el seu ajuda de cambra, Podemos, calla perquè no se'l vegi i se'l confongui amb un català, d'aquests que Iglesias visita no pas per solidaritat sinó per interès pressupostari.

 

Si algú se sent decebut va pegar d'ingenu o volia vendre fum enllaunat de la Marca España. Sigui quina sigui la composició del Congrés dels Diputats, sempre hi haurà una majoria antiindependentista esclatant, del voltant del 90%. Només excepcionalment, gairebé miraculosament, la minoria catalana pot jugar un paper determinant en una crisi parlamentària en assumptes menors, com rebutjar uns pressupostos o substituir un govern. Però sí es percep un perill real per a la unitat d'Espanya, la majoria esclatant del Congrés (PSOE, Podemos, PP, Cs i Vox) passarà per sobre de la minoria catalana com un ramat d'elefants per un camp de maduixes. Com el Tribunal Suprem passa per sobre del Parlament, sense dignar-se a demanar un suplicatori.

 

El que té Espanya en crisi no és la minoria catalana al Congrés sinó Catalunya mateixa. No és el govern i el seu suport parlamentari el que falla. És l'Estat, que no és viable contra Catalunya.

La composició de la mesa augura un govern amb diverses opcions de coalició i amb llibertat de moviments. Per molt que Podemos insisteixi a entrar a l'executiu, el PSOE prefereix governar en solitari amb independents "professionals de prestigi reconegut" i amb suport parlamentari exterior. Sánchez acaba de descobrir el govern tecnocràtic, que és el vertader populisme europeu, i farà servir Podemos i Cs com a crosses alternatives.

 

Tot això és a l'Espanya cañí. Però a Catalunya tot va diferent. El resultat de les eleccions espanyoles no ha canviat res de res excepte que la minoria independentista del Congrés ha patit un fort reequilibri intern a favor d'ERC, ha augmentat el seu gruix però ha baixat fins la pràctica desaparició la seva capacitat de pressió.

De manera que la situació és en una espècie de suspensió fins que, amb les eleccions del 26-M, es decantin els resultats, especialment pel que fa a la relació de forces entre JxC i ERC. El que es decideix en aquesta concentració d'eleccions (espanyoles, europees, municipals) és la qüestió de l'hegemonia interna de l'independentisme entre l'aposta Junqueras pel partit ERC i la de Puigdemont per la nació.

Però siguin quins siguin els resultats, el quadre vertaderament important, el que determinarà el destí de Catalunya, sorgirà quan se celebrin eleccions catalanes, avançades o no. Hi ha novetats que apunten en la direcció unilateral: enfonsament de l'unionisme català, decisió de la CUP de participar-hi i aparició del Front Republicà.

 

Però el que vertaderament inclinarà la balança cap al costat unilateral i en contra de la continuïtat de l'autonomisme seran els resultats de JxC a les europees i municipals.

 

Comentaris (9)
WOW, la "filòloga" ¿estùpida?... Fa 6 mesos
...que no és capaç d'adonar-se que el Sr. COTARELO envia els seus escrits a elMón en castellà, i els de elMón els "passen per el software de traducció" i els publiquen "tal com surten" del software. Si vol llegir ""Cotarelo en castellà" faci-ho al seu blog Palinuro (amb les deficiències pròpies d'un blog escrit habitualment de matinada, després de jornades esgotadores) o, millor, qualsevol dels seus llibres, dels quals el "Discurso a la Nación Catalana" n'és -precisament- una peç
Sr. Cotarelo, ara entén per què els catalans portem tant temps sense aconseguir la independència Fa 6 mesos
El caràcter i costum ens impulsa a intentar sempre dialogar, no perdre les maneres, etc.. També tenim tendència a buscar tres peus al gat i donar mil voltes a cada idea. I som molt autocrítics. No recordo de qui és la cura que diu que el perill és que la gent assenyada dubta de tot i els imbecils no dubten mai de si mateixos. Crec que haurem de passar per unes quantes fases..i es fa mooolt llarg. Cert. Però també crec que ja no hi ha volta enrere. Jo votaré a Puigdemont. Ha comès error
Tot deu a votar o ens ho pendràn de les mans els poltroners d’erc i els vividors infiltrats de JxC. President Puigdemont faci net i LIDERI Fa 6 mesos
No es hora d’ assamblerisme. Es hora de lideratge fort i que la gent tingui clara a qui i a que vota. Vosté ha de ser la cara i el cor de JxC. No es deixi manipular pels que te a la vora.
Que Puchineli se de prisa Fa 6 mesos
Porque cuando le caduquen el DNI y el pasaporte va a tener algún que otro problemilla da nada.
Que bien lo haces Ramoncín Fa 6 mesos
Deberían nombrarte Croupier Mayor de San Julandrón de Ramis y Chambelán de la fake-Republiketa de Karlitos de Fugat i Fugit.
federalista Fa 6 mesos
res de nou el mercenari de tercera , segueix vomitant la seua bilis odi, i merda, previ pago de la burguesia lladre 3 per cent, es clar, tampoc molt engrunes el pobre mervenari no es flaubert , ja voldria el pallasso aquest, i be com als huitanta quan llepava el cul a gonzalez i el psoe de aleshores, ara llepa el cul al independentisme burgues, es veu que les engrunes que li donen, encara que poques , es mes que els engrunes del psoe quan el mercenari defensava l'entrada a l'otan.
Borbònia-Francoland Fa 6 mesos
Quan els federalistes a sou de CaixaBank, treuen el Sant Cristo Gros del 3% és que estan molt desesperats. Deu ser que això de manifestar-se tants cops de bracet del Trifachito nacional i escoltar embadalits a en Vargas Llosa els afecta l'enteniment. Malgrat tot, sempre podran anar a ESADE -temple de la burgesia nostrada- a rebre el consol revolucionari de classe del federalista monàrquic de'n Cascabielas. Per cert, algú sap que ha passat amb el giga-deute d'Icv amb Caixabank?
Carles Viñals Casado ('original) per @wow Fa 6 mesos
El senyor Cotarello és un exemple de com volem que siguin els colons que ens visiten a Catalunya. Està fent un gran esforç per integrar-se i semblar-tot el possible a un català de veritat. El seu comentari em sembla molt agressiu, fins i tot sent dirigit a un xarnego. Si us plau sigui més respectuós amb aquells que han tingut la mala sort de ser espanyols.
Clarissim Fa 6 mesos
Votaré nació catalana. ERC ja ha demostrat sobradament que vol: autonomisme i cadira.
Wow Fa 6 mesos
Benvolgut Cotarelo: Sóc filòloga. Als seus escrits he admirat, he fruit del seu lèxic i he hagut de buscar paraules a la RAE. Desprès de llegir pensava "sempre se n'aprèn, del Cotarelo". Hi ha hagut moments que he pensat amb Valle-Inclán Peña, Cotarelo. Si us plau, fins que no domini millor la llengua catalana, faci-ho en castellà, perquè fa dies que no gaudeixo dels seus magnífics mots en castellà. Si us plau!, ja el vagarà!!!Gràcies i benvingut a Catalunya, vosté i la seva fa
ganxò Fa 6 mesos
Digui vostè, per que tots ho sapiguem, quina és la correcció i deixi's de collonades. Sempre oberts a les bones formes, entre elles l'escriptura, només faltaria , pero el sarcasme i la mala educació se la podia estalviar senyora filóloga.
Carles Viñals Casado Fa 6 mesos
En condicions democràtiques i en un país democràtic, l'enfonsament de l'unionisme a Catalunya com a resultat del vot massiu a Junqueras i Puigdemont, la participació de la CUP i l'aparició del Front Republicà, sería l'escenari lògic i esperable, però no pas a Ñ, amb la més que previsible Il.legalització dels partits independentistes. Al temps.