Expedient X: torna el vot exterior

"El vot exterior és igual a esport de risc per a més d'un quart de milió de catalanes i catalans que residim a fora, entre residents permanents, temporals i no inscrits"

Encetem l'abril i salta l'alarma de l'agenda del mòbil. "Obert període petició Vot Pregat eleccions europees 2019. Fer la gestió". Rebufes, però saps que no hi ha cap altre remei: toca "pregar" per votar.  Sí, sí, PREGAR. El verb ja ho diu tot. És cert que sobta el primer cop que ho sents, i quan t'ho diuen en castellà, "voto rogado", la curiositat no cessa d'incrementar. Aquest concepte, argot habitual per a una persona resident a l'exterior, es tradueix en l'obligatorietat de fer la petició expressa per tal de poder votar en qualsevol elecció. La bona notícia és que a diferència d'uns mesos enrere ara ja no cal fer-la a la delegació provincial per fax, un eina dinosàurica per als mil·lènials i que en no pocs indrets d'aquest món ja no sabríem ni on trobar. En això s'ha fet una passa entrant al segle XXI i ja és possible pregar el vot en línia, a través de la clau telemàtica "CTT" que en principi hom rep personalment (per carta, que no falti mai el paper) si és inscrit al consolat. O també per via del certificat digital o de "[email protected]", tot i que per poder-ne fer ús, prèviament caldria agafar un vol i tornar per fer-lo; no es pot obtenir digitalment malgrat el propi nom.

 

Com a bons previsors, ja al gener a casa vam decidir apuntar-nos totes les dates clau al calendari 2019 perquè com tota la comunitat catalana a l'exterior tenim feina des del febrer fins pràcticament al juny amb les eleccions al Congrés, les europees, i fins i tot les municipals en el cas dels ERTA (residents temporals a l'exterior, que poden seguir votant a la seva localitat, a diferència dels residents permanents). "Sort que no sóc valenciana ni mallorquina, perquè sinó a més a més també hauria de patir per les eleccions a la Generalitat i al Consell", penso, tot planyent-los. Creuem els dits perquè no ens hi trobem, que no prosperi cap moció de censura al Parlament de Catalunya, perquè la trepidant gimcana de la "festa de la democràcia" dels expatriats ja ens té prou distrets fins a les portes de l'estiu. De moment, només de cara al 28 d'abril, amb la setmana santa pel mig, veurem com anirà la puntualitat dels serveis postals de cada país que han de traginar els vots fins que les paperetes més afortunades arribin a cada delegació provincial. En les eleccions del 21 de desembre de 2017, hi ha qui va rebre les paperetes per Reis de 2018, no cal afegir massa cosa més.

 

És cert, i és just dir-ho, que ara ja tenim accés a calendaris més clars i a millores tecnològiques que permeten superar el segle XX, tot i que el vot electrònic que inexorablement ha de substituir el paper haurà de seguir esperant uns anys més. I cal dir que aquest cop començàvem bé... Quan de sobte, la setmana passada, a poques hores d'acabar el termini per al vot pregat, va espatllar-se el sistema de vot pregat via CTT gestionat des del portal de l'INE. Per uns moments vam tornar a tenir el clàssic déjà vu que es repeteix any rere any.

 

El vot exterior és igual a esport de risc per a més d'un quart de milió de catalanes i catalans que residim a fora, entre residents permanents, temporals i no inscrits. La xifra es diu molt ràpid però evidencia l'abast de la tragèdia. És l'Expedient X que sempre torna. Per sort no va passar com a les eleccions catalanes de 2017, sinó que en aquesta ocasió la Junta Electoral Central va reaccionar de pressa. En un sol matí, des de la detecció de la incidència informàtica, la JEC va decidir i anunciar l'ampliació -ambdues coses- de dos dies més per poder pregar el vot. Cal agrair doncs l'eficiència i la rapidesa de la Junta i de l'INE en posar en marxa la solució per aquest entrebanc sobrevingut a l'habitual cursa d'obstacles que representa votar des de fora del país, una marató que dura des del 2012 per gentilesa de la invenció del vot pregat de mans de PP, PSOE i Convergència i Unió. I una setmana després, la mateixa JEC ens ha anunciat que s'amplia el vot en urna fins el 28 d'abril al vespre, la qual cosa agrairan els electors que hagin superat el vot pregat, que a més a més hagin rebut les paperetes a casa, i finalment que no visquin a massa hores del consolat per poder-s'hi desplaçar personalment a dipositar el sobre amb vot i certificats.

 

 

La bona notícia enguany per quan passin incidències és que ara ja es poden denunciar i cercar ajuda per resoldre casos particulars a través dels formulari habilitat per l'Oficina de Drets Civils i Polítics en acord amb el Departament d'Exteriors. M'escrivia fa dos dies una científica madrilenya des de Boston, demanant encuriosida com resolíem els dubtes si no era a través del consolat. Es va quedar parada de conèixer tota la informació i el suport al vot exterior que des de fa anys la mateixa societat civil organitzada en associacions ofereix, encapçalats per la FIEC, Catalans al Món i l'ANC internacional; "pues es una suerte, la verdad". Després de l'entrada en escena del Síndic de Greuges en aquesta qüestió, ara ja amb la iniciativa de la Generalitat, qualsevol votant exterior pot trobar suport institucional que l'ajudi a no desistir. Val la pena fer-ho arribar a qui visqui a fora perquè pugui exercir el que suposadament és un dret fonamental en qualsevol democràcia.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?