És curiosíssim veure aquest espectacle d’escandalització -un pèl impostat, segurament- dels mitjans de Madrid pel fet que el Parlament consideri que els ciutadans de Catalunya han de complir les lleis que s’aproven a la Ciutadella. De fet, això i no cap altra cosa és el que ha dit Lluís Llach, amb l’afegit, obvi, que la Llei de Transitorietat Jurídica també concernirà als funcionaris, que són, essencialment, els que l’hauran d’aplicar. Sí, i què?
L’escandalera, per tant, no ve per l’evidència de què les lleis s’han de complir, encara que les dicti el Parlament de Catalunya, sinó pel fet que l’Estat considera que la seva arma principal de coacció són, justament, els funcionaris. I la Llei de Transitorietat és l’eina que confrontarà la legalitat/legitimitat catalana amb la del règim que governa Catalunya des de Madrid. La gesticulació de mitjans com El País indica, clarament, que l’Estat té dubtes seriosos sobre la capacitat d’intimidació que té sobre els treballadors públics que fan funcionar els serveis a Catalunya.
I una cosa més. Contràriament al que, sovint, intenten fer creure, a Madrid ja s’han adonat que el procés de sobirania té uns objectius clars i unes institucions determinades a aconseguir-los. Escoltar a Lluís Llach sempre fa profit, especialment de gira i en directe.
