Si em trobés la persona del jurat que em va sel.leccionar després de fer el càsting, li faria una gran abraçada. M’ha fet un regal que no li podré pagar mai, m’ha canviat la vida. Així parla la Imma, la participant d’un programa de televisió que arriba ja a la recta final, i que durant 8 setmanes ha viscut una gran aventura. Quan menys s’ho esperava. Juntament amb 20 participants més, de tot Catalunya, la Imma ha après a cantar i a treballar en equip, s’ha divertit, ha patit, però sobretot ha aconseguit formar part d’un grup que continua tan unit com quan feien el rodatge. Si no fos que la Imma té 81 anys, aquest testimoni podria ser el de qualsevol programa de càstings tipus OT, Fama, o A Bailar. Però el Casal Rock és l’únic programa on participen avis de més de 70 anys, que intel.ligentment guiats pel Marc Parrot , aprenen a enfrontar-se a tot un repertori de cançons de rock que els han portat de cap durant unes quantes setmanes, fins arribar al concert final de la sala Razzmatazz. Soledat. Residències, malalties, jubilació, pensions miserables. Aquests són conceptes associats a les notícies més freqüents relacionades amb la tercera edat. Però el Casal Rock ens fa veure una altra cara de la realitat, més amable, optimista, engrescadora, divertida. La gent gran no només remuga , es queixa o protagonitza situacions més o menys dramàtiques.També es diverteix, també és espontànea, també té molt per viure i també fa el pallasso , però això no vol dir que faci el ridícul. I si el fan, no el fan ni més, ni menys, sino exactament igual que els que en tenen vint, trenta, quaranta, o cinquanta.
- CA
