És trist, però ja no sorprenen a ningú les declaracions de membres del govern espanyol avançant què faran els tribunals. Indignen, però no sorprenen. Com tampoc sorprenen cap dels seus estirabots, la fatxenderia amb la que parlen del procés sobiranista i dels seus líders ni l’evidència que l’Estat ha decidit que votar no serveix per res a Catalunya. L’última han estat les darreres declaracions del ministre de Justícia -de Justícia!-, Rafael Català, que ja ha anticipat la inhabilitació dels dirigents sobiranistes abans de la decisió judicial. El ministre ja sap què faran els tribunals. I no se n’amaga. Just al contrari.
Som en un punt en què l’Estat ha perdut l’interès de dissimular. No hi ha límits i ho exhibeixen. Que quedi clar qui mana i que no hi ha regles. Que tots els catalans ho vegin, que siguin conscients de què els pot passar si tenen la gosadia de tirar endavant un projecte polític que busqui el reconeixement de Catalunya com a Estat independent. Aquest exhibicionisme espanyol és delirant, i no es correspon amb un Estat que assegura ser una “democràcia sòlida” -en paraules del portaveu Méndez de Vigo.
El també ministre d’Educació s’ha vantat d’haver aturat la investidura de Carles Puigdemont. Un nou gest de “democràcia sòlida”. I, mentrestant, a Europa, silenci. Aquest és el gran drama. I l’Estat ho sap, com ho han après els independentistes.
