Evidències i victòries

"És una victòria que persones que no pensaven anar a votar ara vulguin fer-ho i que d'altres que volien votar que no, ara estiguin més convençuts de fer-ho"

Vivim dies intensos. I és que en el camí cap a la celebració del referèndum de l'u d'octubre, ha arribat el cop d'estat encobert del govern espanyol contra les institucions catalanes. La Guàrdia Civil deté alts càrrecs i Montoro intenta crear el caos amb el bloqueig dels comptes del Govern, el que afecta tan sols als proveïdors. Tot plegat és vergonyós, desmesurat i més digne dels règims de fa quaranta anys que no pas d'un país que pretén jugar a la Champions League dels països europeus més influents. Avui, més que ahir, les llibertats polítiques i civils estan clarament vulnerades a Catalunya. El govern del PP menysté el diàleg i ha trencat tots els ponts perquè ha decidit optar per l'estratègia de la repressió -amb la complicitat del PSOE i de Ciutadans- per fer tornar al catalans a l'ordre i evitar així que es pugui arribar a la cita amb les urnes.

 

El govern espanyol ha traspassat totes les línies vermelles i ha quedat ben retratat davant de la ciutadania catalana, que no s'empassa aquesta vulneració de drets i que més enllà de si volen votar o no al referèndum, ara defensen la democràcia i l'estat de dret. Rajoy també ha quedat en ridícul i en evidència davant de part de la ciutadania espanyola que està sensibilitzada i defensa el dret de decidir. L'opinió pública i publicada europea, i d'arreu del món, no sembla tan disposada com abans a continuar afirmant que aquest és un assumpte intern. Fins i tot hi ha dirigents europeus que reclamen la mediació de la Unió Europea.

 

Fins aquí, tot conegut i sabut. Sabíem que el camí no seria senzill i que l'estat "demofòbic" en què ens ha tocat de viure (per no gaire temps, per sort!), no donarà la paraula al poble català. I malgrat tot, la gent no s'arronsa i tira endavant amb la revolta dels somriures i reafirmant el capteniment de votar el primer d'octubre. Es vol exercir el dret a l'autodeterminació que la democràcia ha donat a d'altres territoris en què els governants han optat per la raó per sobre dels fanatismes ideològics.

 

I no obstant els obstacles, cal recordar que malgrat l'episodi de repressió i l'estat de setge imposat a Catalunya s'ha arribat molt lluny i hem palesat algunes evidències. Repassem-les.  

 

- És una evidència que la reivindicació del dret de decidir a Catalunya ha acabat posant al descobert les vergonyes del Règim del 1978 que, sens dubte, està arribant al seu final (per cert, ben galdós!).

 

- És una evidència que algunes forces polítiques espanyoles ja no poden sostenir aquest Règim i que ara estan disposades a qüestionar-lo buscant la via per sortir-ne. Tanmateix, deixeu-me fer un toc d'alerta. Que ningú tingui la temptació d'utilitzar Catalunya com a penyora per aconseguir fer fora a Mariano Rajoy de la presidència del govern espanyol. Si això passa, que és probable si recordem les conseqüències de la pèssima gestió que el PP va fer dels atemptats de l'11-M, que sigui perquè així ho vol la ciutadania espanyola i no pas a canvi de res que afecti als catalans i catalanes.

 

- És una evidència que el primer a cometre un error greu ha estat el govern espanyol i això tindrà un cost. I és que la brutal detenció dels catorze alts càrrecs del govern no quedarà en va. Han tocat l'estat de dret i aquesta acció tindrà conseqüències.

 

- És una gran notícia que el Govern de la Generalitat mantingui el compromís inequívoc amb la ciutadania que va legitimar-lo i que no tingui cap dubte que cal mantenir la convocatòria de l'u d'octubre. Moltes, moltes gràcies per la vostra fermesa i tossuderia!

 

- És una evidència fantàstica saber que, malgrat l'operació de dimecres passat hagi pogut deixar tocada l'organització del referèndum, el govern afirmi que té una solució per a cadascun dels problemes. És a dir, hi ha pla B.

 

- I és una evidència que ja no s'hi valen les equidistàncies: totes les forces polítiques catalanes han de posicionar-se davant les amenaces i les agressions que provenen del govern espanyol. Hi ha qui fa molt temps que ho té clar. Hi ha qui, en canvi, calla o juga amb l'ambigüitat. Qui no vegi clar que impedir l'exercici de la democràcia té costos o bé qui no decideixi en quin costat del camp està, quedarà fora de joc del mapa polític que es dibuixarà a Catalunya després de la independència. Com es poden imaginar aquesta és una alerta pel món dels Comuns i, sobretot, pel PSC.

 

I quines són algunes de les victòries que ja s'han aconseguit?

 

- És una gran victòria que totes les mobilitzacions siguin cíviques i pacífiques. Sens dubte, les forces de l'ordre espanyoles (Guàrdia Civil i Policia Nacional) estarien felices de provocar aldarulls al carrer. Hem de dir-los ben clar que això no passarà.

 

 

- És una victòria feliç que el poble hagi decidit que el carrer és seu i que estigui clar que aquesta és una reivindicació que va començar al si de la societat civil. Serà aquesta societat civil la que acabarà el procés quan expressi la seva voluntat a les urnes.

 

- És una victòria que persones que no pensaven anar a votar ara vulguin fer-ho i que d'altres que volien votar que no, ara estiguin més convençuts de fer-ho.

 

- És una victòria que estigui clar que ja no ens alimenten les molles i que a Espanya sàpiguen que volem el pa sencer. Això és tant com dir que la desconnexió dels ciutadans de Catalunya de l'Estat espanyol és prou estesa i majoritària com perquè qualsevol proposta que ara pogués arribar de Madrid que volgués obviar el referèndum no aconseguís esmorteir l'anhel de llibertat.

 

- És una victòria saber que, passi el que passi, la nostra posició com a poble el dia 2 d'octubre sempre serà millor que la d'un estat, l'espanyol, que no ha sabut respondre de manera madura a una reivindicació democràtica.

 

- I, finalment, és una victòria saber que ho tenim més a prop del que mai ho havíem tingut. I és que malgrat encara quedin molt dies per al referèndum i malgrat sapiguem que els embats de l'Estat espanyol continuaran, està clar que cal seguir endavant i continuar ferms, perquè sabem que tot anirà bé i que el nostre futur només és a les nostres mans.

 

Nota: el proper cop que escrigui en aquest diari ja s'haurà celebrat el referèndum. Per tant, els demano que convencin a tanta gent com puguin perquè vagi a votar i, sobretot, sobretot, els desitjo que gaudeixin d'una jornada que serà històrica.

 

Comentaris