Europees, municipals

"En un context així sembla més fàcil entendre perquè la votació del candidat a senador Miquel Iceta no ha pogut trobar pitjor moment i és complicat que se’n surti"

Ha començat una nova campanya. De fet, en són dues, el que comporta una confusió a la que no estem acostumats. El darrer cop que hi coincidiren, fa vint anys, una gran majoria del cens actual no hi formava part, mentre que molts dels que ara en tindrien l’experiència, ja no són aquí. Si els absents tinguessin vida conscient, des d’allà on siguin podríem comprovar que, amb Rubalcaba o sense, amb els nous cadells de polític que semblen fotocòpies, amb la crescuda femenina forçada per la llei i l’ombra de la crisi gravitant sobre la identitat d’Europa, res ha canviat gaire. Bé, alguna cosa sí.

De les dues campanyes, la municipal hauria de ser la més personalista, però aquest cop a Espanya competeixen dos models d’independentisme que volen veure’s representats a Europa, i, vistos els programes, és més difícil saber perquè no van junts que en el cas dels de Casado i Rivera. Deu ser qüestió d’egos. Sols un hi pot guanyar, potser així no hi guanya gaire cap projecte, però sembla que tant se val. Qui ha dit que la política vagi de bé comú? Això no treu importància a la feina feta per aquells que ensobren, encartellen, passegen amb els candidats i passen els seus moments d’esbarjo a l’entorn de qui, potser gràcies a ells, aconseguirà l’escó. Parafrasejant Brecht, quina munió de gent aguantant el castell per tal que l’enxaneta aixequi el braç!

D’altra banda la contesa europea (on a més dels diversos duels de supèrbia s’haurà de veure si es manté, augmenta o es desmunta VOX), es superposa a la municipal, doncs pels carrers i places s’amunteguen els cartells del candidat al Parlament europeu i a l’Ajuntament. És sinèrgia o competència? Veure Borrell ajudarà el PSOE a donar una imatge de diàleg o la destruirà del tot? I als Ajuntaments, on el groc de dues candidatures és un punt més del programa, tot i que poc té a veure amb la gestió del municipi, algú creu que no hi tindrà un impacte?

En un context així sembla més fàcil entendre perquè la votació del candidat a senador Miquel Iceta no ha pogut trobar pitjor moment i és complicat que se’n surti. S’ha acabat la baraka de Sánchez o és que vol fer veure que els intransigents són els altres?

 
 

Comentaris