Les notícies que arriben d’Europa són alarmants i ben inquietants. I és que les informacions i les enquestes que es van fent públiques indiquen que possiblement els resultats de les properes eleccions europees no seran bons per a la UE. El que s’albira és que el proper Parlament Europeu estarà format per molts més partits de caire euroescèptic i populista. Quina mala notícia!
Sóc de les persones que creuen en el concepte d’Europa que ens van explicar quan érem una mica més joves. Aquell era un projecte dissenyat pels dirigents de la postguerra per intentar de reconstruir un territori molt castigat pels dos conflictes armats del segle XX. Aquella era una Europa, doncs, que ens havia de facilitar el desenvolupament econòmic per esdevenir més forts. Era una Europa dels valors compartits per crear un món unit en la diversitat. Era una Europa política que volia aconseguir una sola veu davant la resta del món. Aquest procés de convergència ha estat lent i encara no ha finalitzat. Ningú no va dir que el camí seria fàcil ni senzill, ni ràpid, ni exempt de dificultats. Però si els mals auguris electorals es confirmessin, el procés d’unificació es podria complicar una mica més.
Les enquestes apunten una crescuda dels partits que estan en contra d’aquesta idea d’unió europea veritable. Només cal mirar les dades que conté el web sobre els potencials resultats de les eleccions europees 2014 gestionat per l’organització Vote Watch Europe per adonar-se que aquest perill és real. Segons les dades recollides el 26 de gener del 2014, el Front Nacional de Marie Le Pen (França) arribaria a un 23% d’intenció del vot i el Partit per la Llibertat d’Holanda (racista i euroescèptic) podria quedar primer al seu país amb un 16,6 %. Però això no és tot, perquè el efectes de la decisió del Tribunal Constitucional alemany d’anul·lar el llindar del 3% dels vots per accedir a la cambra europea obre la porta als partits minoritaris alemanys contraris a Europa.
Què fer davant un panorama com aquest? Doncs lluitar contra aquests populismes intel·ligents, que seleccionen bé el seu electorat i promouen discursos senzills, amb propostes engrescadores i noves. El populisme s’aprofita de les debilitats europees i de la crisi política, econòmica i de valors per fer forat entre els col·lectius més desafavorits. S’aprofiten que la UE és ara un gran burocràcia allunyada de la gent. Per combatre aquest populisme simplista se m’acut plantejar una proposta que pot semblar tòpica i senzilla però que pot resultar summament eficient: reforçar la creença en l’Europa política. Una Europa política que vagi més enllà de les seves fronteres i que recuperi la credibilitat social. La UE no pot ser tan sols el poder que obliga a retallar serveis socials que ha costat molt que arribessin a ser universals.
Europa és i ha estat sempre una terra d’oportunitats. Aquest és el patrimoni que no podem deixar perdre. Ara, en plena crisi, encara més. I en el nostre cas, a més, cal reclamar d’Europa que garanteixi l’exercici de la democràcia a un poble que vol decidir el seu destí. Cal anar a votar a les properes eleccions europees. Si els demòcrates s’abstenen, els populistes guanyen. I si guanyen els populistes, la UE es convertirà en un infern.
