La conferència d’aquesta setmana del president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva a la seu del Parlament Europeu ha estat un èxit. Això ha estat així perquè, per damunt de l’intent de boicot de la diplomàcia espanyola i de l’inefable Esteban González Pons, la cúpula del govern català va poder fer un discurs encertat en el fons i en la forma.
En el fons perquè va explicar el referèndum per a la independència situant el debat en l’àmbit de la democràcia, subratllant que el vuitanta per cent de la població catalana vol decidir el seu futur. El president i els consellers van emplaçar —gairebé van exigir— la UE a implicar-se en la resolució del conflicte provocat per la manca de diàleg amb el govern espanyol.
Els representants catalans també van encertar en la forma, perquè en enaltir el sentiment europeista, deixaven clara la voluntat dels independentistes de formar part del club europeu. Sense dubte, aquesta és una combinació gairebé perfecta per als eurodiputats, els funcionaris, els assistents i els lobbistes que treballen a la capital europea. Aquest és el llenguatge que utilitzen cada dia i que comprenen a la perfecció. Per tant, moltes felicitacions al president Puigdemont, i als consellers Junqueras i Romeva, perquè aquesta conferència ha estat important aquesta setmana i ho serà en el futur.
Aquesta visita a Brussel·les del Govern català gairebé va coincidir amb una missió del president de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, que es va desplaçar a la capital de la UE per reclamar la protecció dels ganivets fabricats a Albacete davant les imitacions que provenen de la Xina.
El president castellanomanxec reclama que la Unió defensi les artesanies regionals i les protegeixi a través d’una DO no agroalimentària. A Brussel·les es va reunir amb una de les vicepresidentes del Parlament, Evelyne Gebhardt, amb el vicepresident primer de la Comissió Europea, el socialista Frans Timmermans, i amb el director general de Mercat Interior, Alti Peltomaki. Però és clar, aprofitant que era a Brussel·les, el socialista manxec, que ja se sap que en la batalla contra l’independentisme català els socialistes espanyols fan front comú amb els representants dels Partit Popular, va i diu que “en este maremagnum complejo que es hoy la política internacional, y mucho más desde la llegada de Donald Trump a la presidencia de Estados Unidos, Europa tiene que tomar mucha más conciencia que nunca de lo que es”. I segons García-Page, aquesta presa de consciència és més fàcil d’aquirir si defenses coses concretes (com la batalla dels ganivets) que no pas si fas un míting polític, en al·lusió directa a la conferència de Puigdemont. En l’època de la postveritat, confondre la protecció dels ganivets extremenys (cosa que faria molt feliç al proteccionista Trump) amb el conflicte que avui separa Catalunya d’Espanya és tenir pa a l’ull. Hi ha polítics que sempre seran inútils.
El problema és que la UE està més predisposada a atendre el protector de ganivets que els defensors dels drets democràtics. És per això que, de moment, és més fàcil que les recepcions oficials de les autoritats comunitàries siguin per al senyor dels ganivets que per al president dels catalans, més enllà de la salutaciópolíticament correcta.
En un futur no gaire llunyà, la Unió no podrà callar com ha fet fins ara en tots els conflictes polítics que s’han donat en el seu territori. Cal pressionar perquè pels volts de la data de convocatòria del referèndum, les autoritats europees es pronuncïin. Europa ha de ser la solució i no pot acceptar que el comportament tancat, absurd, antic i contrari a qualsevol negociació del govern d’Espanya acabi essent un altre problema —i dels greus— per a la UE.
Espanya ha d’acudir a UE no per defensar el ganivets extremeny sinó per trobar una solució pactada al principal conflicte que avui té plantejat. Els que no volen un referèndum, cosa que el president Mariano Rajoy repeteix fins a la sacietat, són d’una altra època. S’assemblen més a Trump que als pares fundadors de la UE. En fi, acabo, estic convençuda que a la Unió hi ha molta gent que sap que aquest plet cal resoldre’l democràticament. Per dir-ho amb les paraules encertades de Romeva: “Europa haurà de prendre partit i és impensable que no esculli la democràcia. Si no ho fa, Europa estarà actuant en contra de si mateixa i dels seus valors fonamentals”.
