El nou líder del PP ha qualificat la Diada Nacional de Catalunya, des de Logronyo, de “festa xenòfoba”. Imagino que a causa del paral·lel mental que deu fer entre la Diada i la festa de la Hispanitat, que va néixer a principis del segle XX amb el nom de Fiesta de la Raza Española per a, poc temps després, simplificar la denominació fins el Dia de la Raza que va imposar-se durant gran part del franquisme. Des dels anys cinquanta, el nom de la festa nacional espanyola va passar al de Fiesta de la Hispanidad, fins arribar a l’actual de Fiesta Nacional de España y Día de la Hispanidad.
El fet és que la festa nacional espanyola només fa referència al propi component ètnic, sense ni tan sols esmentar l’americanitat que se suposa que inclou. És un concepte que deriva del propi Descubrimiento, que, òbviament, només pot fer referència a la percepció dels espanyols quan van arribar a uns territoris que ja estaven poblats per milions de persones des de feia milers d’anys. Descobrir un lloc que està ple de gent pot ser una experiència personal més o menys intensa, però cal ser molt i molt etnicista per considerar que aquella gent no existia abans dels espanyols.
La qüestió és que els partits del 155 -PP, Ciutadans i PSC- han decidit autoexcloure’s dels actes de la Diada. No és estrany, C’s i PP tampoc no canten mai l’himne, ni se’ls veu participar en cap dels esdeveniments que convoca la vivíssima cultura popular catalana a tots i cadascun dels pobles i ciutats d’aquest país. Ni Diada, ni Segadors, ni castells, ni diables, ni gegants, ni sardanes, ni capgrossos… En fi, l’actitud clàssica de l’etnicisme hispànic.
