Avui, els demòcrates estan contents. Ho estan perquè ETA finalment ha anunciat la seva dissolució. Per això és preocupant que l’Estat -i tot el seu aparell polític i mediàtic- estigui emprenyat. Mentre la societat en general celebra que ETA hagi pres aquesta decisió -després d’anys de violència que no van portar l’organització terrorista a aconseguir els seus objectius polítics-, els dirigents polítics de l’stablishment espanyol continuen pronunciant-se com si la situació encara fos la de fa vint o trenta anys.
“Les presons esperen els que encara estan fugits”. “A aquests d’ETA ni aigua”. La resposta a la dissolució? “Més actuació de la justícia i del govern d’Espanya”. Són declaracions d’aquest mateix divendres del vicesecretari de Política Social i Sectorial del PP, Javier Maroto, fetes alhora que ETA escenificava la seva fi i passava a la història. Una bona notícia que, en realitat, suposa un problema per a l’espanyolisme més ranci.
I, encara més, un cop dissolta ETA, el portaveu del govern espanyol ha avisat que amb violència no, però que sense violència tampoc. De fet, ja ha advertit al País Basc que no se li acudi iniciar un procés a Euskadi semblant al que ha tingut lloc a Catalunya. Democràcia? No, si us plau.
