Hola a tothom. Comencem el nou curs i estem tan entretinguts com sempre, i encara pitjor, amb la mateixa mena de coses de sempre. Ara resulta que, de referèndums, no podem fer-ne ni de petitets. El d’Arenys de Munt sobre l’autodeterminació de Catalunya, que tanta tinta ha fet córrer en les últimes setmanes, penja d’un fil en el moment d’escriure aquest article. El fil de la suspensió, per si algú no estigués al cas.
Abans d’ahir van ser els sempre animosos nois de Ciutadans, un partit que fins i tot a la vora de l’autodissolució segueix tenint molta marxa, els que van presentar una instància al delegat del govern central a Catalunya i a la conselleria de Governació contra la consulta arenyenca. Albert Rivera i els seus –si és que a Ciutadans encara hi queda algú a més de l’esmentat Rivera— es van agafar al primer tecnicisme que van trobar per titllar el referèndum d’il•legal, ja que una consulta d’aquestes característiques excediria i vulneraria les bases del règim local, pel qual es regulen els ajuntaments.
Res de nou sota el sol: el suposat afany de renovació política amb què van sortir a rotlle Ciutadans mai ha consistit en res més que en un conscienciós monocultiu d’espanyolisme d’aires lerrouxistes, justament una cosa més vella que anar a peu. Ara bé, l’endemà mateix (ahir, per tant) ja va ser l’Advocacia de l’Estat la que va presentar un recurs en un jutjat de Barcelona amb el mateix contingut, recurs que naturalment fou admès immediatament a tràmit. Veurem com acaba tot plegat, però la cosa pinta negre per al referèndum d’Arenys de Munt.
Els de Ciutadans, no cal dir-ho, n’estan molt pagats i els va faltar temps per penjar-se la medalla. Diu Albert Rivera, i així constava també a la instància presentada pel seu partit, que calia impedir d’alguna manera que es produís “una cascada” de referèndums semblants a una multitud d’ajuntaments catalans. El senyor Rivera demostra ser molt perspicaç, a més d’una autèntica fletxa en l’art aquest d’estroncar cascades abans que la sagrada unitat de la pàtria espanyola no en surti esquitxada. I ara treu pit dient que el partit que presideix ha estat l’únic a actuar contra la consulta d’Arenys, i renya el PP per no haver reaccionat com un bon partit espanyol.
Però això només és cert a mitges. Hi ha un altre partit que ja fa dies que s’ha mobilitzat contra la consulta de marres. Es diu Falange, i té anunciada una concentració a Arenys de Munt el proper dia 13, amb participació de simpatitzants seus d’arreu de l’Estat. Arenys serà una festa. Ja no em pregunto què pensa el senyor Rivera de trobar-se en tals companyies, perquè no val la pena. Però sí que em crida l’atenció que la molt digna Advocacia de l’Estat no estimi convenient portar als jutjats Falange i la seva concentració. Qüestió de prioritats, suposo.
Com que se suposa que aquests articles sempre van acompanyats d’una recomanació de lectura, no abandonem els bons costums. El llibre d’avui és tot un clàssic modern: Sota el volcà, de Malcolm Lowry. Tracta, entre d’altres coses, sobre la misèria humana. Que vagi de gust.
