Aquest és un estiu diferent i qui no ho entengui, s’equivoca. Les circumstàncies s’imposen. I és que l’excepcionalitat a què ens ha abocat la pandèmia de la COVID-19 fa que la vida s’hagi trastocat en molts àmbits. A més, l’amenaça d’una segona onada (que alguns ja s’atreveixen a dir que serà molt abans del que estava prevista) fa que tots hàgim d’estar alerta. Això significa que hem d’estar vigilants i que, probablement, no tot serà com hauríem volgut!
Hem d’estar atents perquè el virus interpel·la, sobretot, a la nostra responsabilitat personal. La prevenció de la pandèmia implica dur a terme unes pràctiques que només depenen de nosaltres. Posar-se la mascareta, rentar-se les mans i mantenir la distància solidària és cosa de cadascú. I qui no ho faci, doncs és un irresponsable! No hi ha més! Qualsevol ciutadania madura del segle XXI –bo i entenent el fet de ser ciutadà responsable com aquell que es preocupa, entre d’altres coses, pel bé comú- no hauria de necessitar que el “pare Estat” el castigui per decidir seguir les recomanacions donades per plantar cara a aquesta pandèmia mundial. Ai las! Diu molt poc dels humans que la policia s’hagi de plantejar posar multes en cas de no seguir les recomanacions sanitàries! Servidora tenia l’esperança que el confinament hauria fet canviar alguna cosa i ara ja no ho tinc tan clar!
En canvi, el que sí que és obvi, és que aquest també és un estiu que requereix molta valentia i fortalesa dels nostres governants, tant dels que encara hem de patir com a govern central de Madrid, com dels que ostenten el govern de la Generalitat de Catalunya. A ells els pertoca prendre mesures coherents, basades en el criteri dels experts i adequades per a tots els moments que vindran. I és que hores d’ara, encara succeeixen coses que no tenen sentit. Per què la cultura s’ha de reivindicar com a segura quan hi ha alguns espais de restauració o bars que no compleixen les normes de seguretat? Per què es prenen mesures que es canvien al dia següent? Per què hem trigat tant a anunciar que es farien trenta mil proves? Per què encara no hi ha prou rastrejadors? Francament, puc assumir que a l’inici tot era desconegut i que, en conseqüència, hi havia qüestions que no es podien controlar. També puc reconèixer que la centralització per part del govern Sanchez va ser un desastre. Però ara, després de quatre mesos de pandèmia mundial, calen mesures acurades. A partir del coneixement que va aportar la primera onada s’haurien de poder aplicar unes mesures molt més quirúrgiques i molt més adaptades a cada realitat (òbviament, sense arribar tard!). Ara, el sentit comú diu que es tracta d’aplicar una microcirurgia que permeti protegir la salut de les persones, però que al mateix temps permeti continuar amb l’activitat empresarial, comercial i cultural. No podem tornar a aturar el país!
Al mateix temps, el que tampoc es pot aturar és la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya. Però tanmateix, cal fer-ho quan es tinguin les garanties que es podrà fer una jornada electoral amb una participació adequada, sense posar en risc la salut de les persones i evitant que els interessos dels partits mermin la concentració de tots els qui encara han de gestionar aquesta crisi sanitària que no s’ha acabat. Per això afirmo que aquesta també és una qüestió que penja de les circumstàncies futures. Alguns mitjans ja han fet calendari i afirmen que el MHP Quim Torra podria tancar la carpeta a finals de juliol i convocar les eleccions l’11 d’agost, cosa que ens situaria amb una convocatòria electoral pel primer diumenge d’octubre (concretament el dia quatre). No sé si això serà així o no, però sí que entenc que ens equivocaríem com a país, si la pressa i la voluntat dels partits es posessin pel davant de la gestió de la pandèmia.
Per acabar, permetin-me que finalitzi aquest article amb una reflexió per a l’estiu. Abans els deia que esperava que els humans hauríem après alguna cosa del confinament i de la pandèmia. Ho afirmo perquè em temo que la vida i les noves circumstàncies mundials ens obligaran a les persones a fer canvis importants en un futur no gaire llunyà. Aquests canvis també hauran de formar part del futur dels partits polítics, de les persones que en formen part i de tots aquells que són dirigents a les institucions. A ells els correspondrà proposar noves solucions i noves maneres de fer política, molt més adequades als reptes que el futur ens planteja. I és que la COVID-19 ja ens ha ensenyat que la política de fa uns anys ja no és útil per gestionar aquests tipus d’entrellats i que si no es produeixen canvis importants la distància entre la ciutadania i la política cada cop serà més insalvable. En continuarem parlant al setembre.
Mentrestant, passin el millor estiu possible i dediquin temps a cuidar-se vostès i a cuidar a la gent que estimen!
