Estellés retrobat

Com si el temps no passés per a l’obra de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993), l’editorial 3i4 posa de nou els versos d’un dels poetes més populars dels Països Catalans a l’abast del públic lector. Al pròleg d’aquest segon volum de les obres completes s’hi destaca que la importància de la ubicació física en l’obra d’Andrés Estellés recau sobre el que evoca i el que implica. És sabut, per exemple, que l’entorn de Burjassot i l’àtic en què residia a València ciutat impliquen records, vivències i experiències molt dures en alguns casos; més enllà d’això, però, també hi ha un fet: la localitat d’origen del poeta gaudia d’una vida més rural, per dir-ho d’una manera, malgrat ser als encontorns de la vida urbana de la capital del País Valencià.

Estellés beu dels clàssics, de les lletres d’or de la literatura catalana medieval, i paga la pena recordar que valencianes i de gran nivell: Roís de Corella, Jordi de Sant Jordi o Ausiàs March. I precisament aquesta referencialitat es conjuga a la vivència quotidiana, a la llatinitat i a la catalanitat més oberta possible, sense perdre de vista la terra valenciana. Tot això, en suma, fa que Andrés Estellés toqui tant i tant bé «la pobra fusta humana», que és capaç de plorar, recordar i estimar, «i moltes coses més».

En una nova edició revisada, cal fer esment que el projecte està dirigit per Vicent Salvador, de la Universitat Jaume I, i per Josep Murgades, de la Universitat de Barcelona. Paga la pena l’esforç de posar, de nou sobre el paper, els versos d’un pilar de les lletres catalanes contemporànies.