La gran estafa 'revisited'

"Per què si es veia venir, si era tan clar, hem arribat fins aquí, al dilluns de la vergonya?"

El 2 de juliol passat vaig publicar un article en aquestes hospitalàries pàgines d'elMón.cat amb el títol "La gran estafa" que resumeix l'opinió que aleshores em mereixia l'actitud d'ERC. Una opinió que he mantingut tots aquests mesos en un combat descomunal a les xarxes contra l'aparell d'un partit que controla un munt d'institucions i mitjans de comunicació privats, manipula els públics i disposa d'una legió de trolls a les xarxes per fer la tasca que els ciberespecialistes anomenen "fer/desfer reputacions", és a dir, perseguir i tractar d'aniquilar els crítics, com fan tots els totalitaris, siguin digitals o virtuals. Sembla que el temps m'ha donat la raó. Era i és una gran estafa. Com a prova, un paràgraf de l'article: "La unitat queda trencada i amb ella, la transversalitat. Va ser un somni. Per descomptat, ningú reconeix la ruptura i encara menys la seva responsabilitat. Es continua invocant farisaicament la unitat mentre es treballa silenciosament pel fraccionament. La tàctica passa d'apostar per a la unitat i la implementació del mandat de l'1-O a enfosquir-ho de nou, paralitzar-ho, oblidar-ho. És més important, es diu, " aixemplar la base" que continuar amb el projecte independentista".

En realitat reproduir la peça sencera m'estalviaria escriure la d'avui; perquè juro que escriuria el mateix article. Però no cal demanar a l'hemeroteca que faci d'hemeroteca perquè ja ho és. No se'n parli més, doncs, i adrecem la qüestió més calenta: per què si es veia venir, si era tan clar, hem arribat fins aquí, al dilluns de la vergonya i, de sobte, esclata l'escàndol, un escàndol com si ens hagués caigut el cel al damunt, com als intrèpids bretons?

Molt senzill: perquè la innoble farsa que el país ha viscut al Parlament en destruir el parany, l'hocus pocus, l'amagada mentida de la taula de negociació (que ha quedat literalment arrasada) ha fet palès el joc real d'ERC d'aturar la independència fins a millors temps; és a dir, de negar-la. Els republicans s'han vist forçats a deposar la seva ambigüitat, a fer costat a la ingerència colonial espanyola i revelar-se com allò que són: un partit espanyol d'esquerres que no vol la independència per molt que, donant-se cops al pit, Junqueras digui que no hi ha ningú més independentista que ell. Això ès només per enganyar. Un partit "institucional", com el PRI mexicà, fet de professionals que viuen de la política i, per tant, tenen una relació gens amistosa amb la veritat, la sinceritat i la lleialtat als principis.

Les tartamudejants, barroques, inversemblants, cíniques i ridícules justificacions dels portaveus, càrrecs a tot arreu, assessors i consellers àulics d'ERC van revelar als atònits seguidors, votants i simpatitzants que tot havia estat un engany. La tesi del "govern efectiu" esperant la parusia independentista es concretava en què, mitjançant una maniobra indigna, la mesa del Parlament va sotmetre's a l'arbitrarietat d'un òrgan administratiu. I ho va fer per a la via ràpida, sense debat al ple, privant a la cambra de la seva funció essencial i al poble de la seva representació, usurpada per una taula i la responsabilitat d'un funcionari, darrere del qual s'amaga Roger Torrent, "un heroi del nostre temps", o sigui, un covard, incapaç d'estar a l'alçada de la seva posició. El colon vol que les seves ordres siguin executades amb diligència i prestesa, amb l'obsequiosa mirada del servent eficaç, molt eficaç.

 

Fa fàstic comentar la intervenció del portaveu Sabrià, Tartufo hipòcrita, que es deia aliat del MHP Torra, a qui acabava d'apunyalar per l'esquena negant-li un dret que ell hauria de ser el primer a defensar. L'argúcia que ajupint el cap i obeint a l'amo (amb qui s'ha pactat prèviament la rendició) es blinda al president Torra és de nens i d'uns de no gaire espavilats. Demà arribarà el TS, l'estat major de l'ofensiva anticatalana de la tirania espanyola, l'inhabilitarà i el president Torra ja serà un president català a l'ús espanyol: deposat, processat, inhabilitat, multat, si es pot, empresonat i qui sap... Ara, però, amb l'entusiasta col·laboració dels sipais "republicans" catalans, mestres en la jesuítica habilitat dels submisos d'obeir a l'amo espanyol simulant que es lluita contra ell.

Però la gent s'ha adonat de la gran estafa. Així acabava el meu citat article i així acaba aquest. M'havia avançat massa. A la gent li ha costat sis mesos i a mi tones d'insults, calúmnies i amenaces a les xarxes. Però sí, sembla que ens en hem adonat, sobretot després d'escoltar Junqueras a la comissió del 155, que només sap parlar d'ell mateix.

 

Comentaris