Estacats i encallats

"Les posicions de Mas i Junqueras no permeten gaires fórmules compensatòries o combinatòries"

Resumim les posicions perquè quedin clares i tan netes com pugui ser. Amb l'ajuda dels déus de l'honestedat i aixoplugats sota la regla de Sant Benet.

D'un costat, hi ha Artur Mas. El president de la Generalitat no vol entrar en la gran aventura que suposa "desconnectar-se" de l'Estat –com en diuen alguns– i independitzar Catalunya sense una base ferma. Mas no es veu amb cor de fer-ho d'una altra manera. Les condicions són clares: una llista unitària que hauria de guanyar unes eleccions de caràcter plebiscitari necessàriament amb majoria absoluta. Aquesta victòria indiscutible llançaria al món un missatge inequívocament clar i permetria aguantar les regnes contra tots els mil dimonis interns i externs que s'oposarien a la gran maniobra. Mas no es veu liderant un desafiament d'aquesta magnitud amb una minoria parlamentària al remat fràgil, per molt que des d'altres opcions independentistes li garantissin suport i lleialtat. O fins i tot un govern de concentració. De concentració sobre quina solidesa parlamentària? Així ho veu Artur Mas. Així no ho veu alguna altra gent. Però, en tot cas, qui assumeix el risc més extrem és ell. I és ell l'únic que pot decidir com ho vol i com ho pot fer.

De l'altre, hi ha Oriol Junqueras. El president d'Esquerra Republicana afirma que vol assegurar-se precisament una gran majoria parlamentària a favor de la independència. I que la manera més eficaç de fer-ho és oferir a l'electorat diferents candidatures sota un paraigua comú i compartint com a punt bàsic la independència. Considera Junqueras que una llista unitària liderada per Artur Mas podria dissuadir o espantar els votants ideològicament més d'esquerra, més indignats amb la corrupció o amb Convergència i Unió. Un vot que, en opinió del líder republicà, podria acabar com a carn d'abstenció o lliurat a Iniciativa o a Podemos. Oriol Junqueras no accepta el "xantatge" amb què Artur Mas pretén resoldre la qüestió. I tampoc se'n refia gaire, del president de la Generalitat, després dels "enganys" que assegura que ha hagut de patir Esquerra en la primera fase del procés sobiranista. No accepta la proposta de Mas. I ningú pot substituir-lo en aquesta decisió.

Aquestes dues posicions no permeten gaires fórmules compensatòries o combinatòries. Almenys fins ara no se n'ha sortit ningú. Ni el mateix Artur Mas, que també fins ara se n'havia sortir sempre. Senzillament perquè l'una exclou l'altra.

Estacats i encallats ens hem quedat. Això és exactament el que vivim i el que patim ara.

 
 

Comentaris