Esquivar trampes

És altament desitjable que les males persones estiguin el més lluny possible de governar-nos. Trump n'és un bon exemple però l'Albert Rivera ni tan sols n'arriba a ser una mala còpia

Va ser tornant d'uns dies d'entrenament a les curadores muntanyes de l'Alt Pirineu que vaig sentir a la ràdio el numeret protagonitzat per Albert Rivera durant la seva entrevista amb la periodista Lidia Heredia. El primer pensament que em va venir al cap era la d'un home desesperat, presoner d'un relat prefabricat entre la mentida i l'odi, que necessitava atenció com sigui. L'ètica ja no importa a hores d'ara. De fet, una persona que és capaç d'actuar d'aquesta manera, quan hi ha famílies senceres patint injustament la privació de llibertat dels seus éssers més estimats, només pot ser una mala persona. I és altament desitjable que les males persones estiguin el més lluny possible de governar-nos. En Trump n'és un bon exemple, però l'Albert Rivera ni tan sols arriba a ser una mala còpia del magnat americà.

 

El fet és que portem massa mesos, per no dir anys, suportant tota mena de provocacions i manipulacons d'un sector de la població catalana agitat pel partit taronja que, en nom d'un sentiment ultranacionalista de la unitat d'Espanya, no dubta en fer servir la violència i la intimidació com a eina de pressió per imposar les seves idees. I tot això està passant sota la mirada indiferent d'un govern espanyol estèril, condicionat pels seus propis sentiments jacobins i per la pressió dels qui desitgen que s'apliqui novament l'article 155 a Catalunya. Cal recordar que fa més d'un mes que el fotoperiodista Jordi Borràs va ser agredit per un agent de la Policia Nacional i que no ha passat absolutament res. El que passa a Catalunya és que estan en joc els nostres drets civils com a ciutadans, entre els quals el dret a la llibertat d'expressió.

 

 

Per si tot això no fos prou, a dos dies de la Diada, el govern Sánchez ens envia un "reforç" de 600 agents de la Policia Nacional per una manifestació marcadament pacífica que porta desenvolupant-se amb un civisme exemplar any rere any. I ho fan com si els Mossos d'Esquadra no fossin capaços de garantir la seguretat ciutadana per la qual tenen competència exclusiva a Catalunya. Dit això, cal ser molt conscients que la faula de la violència, sobre la qual està basada l'actual causa general contra l'independentisme, és un dels objectius més preuats de bona part dels promotors de la unitat d'Espanya. La necessiten i faran tot el que estigui a les seves mans per provocar-la. I d'eines no els hi falten. Ja sabem com se les gasten a les clavegueres de l'Estat.

 

Ens volen emprenyats. Ens volen violents. Ens volen agenollats. Volen que renunciem als nostres drets civils, a la nostra memòria, als valors republicans, en definitiva, al progrés social. La causa general contra l'independentisme és en realitat una causa contra tots aquells que defensem l'exercici real de la democràcia. I és per això que hem de seguir fent via pacíficament, sense exacerbacions ni rancúnia, per fer realitat la República de tothom i per tothom. Hem de seguir sumant amb tota aquella gent que, des de totes les sensibilitats, ens fan costat en la defensa aferrissada del drets civils, del progrés social i de l'exercici del dret a l'autodeterminació dels ciutadans de Catalunya. Aquell esperit jove del 3 d'octubre ha de ser ben present el pròxim 11 de setembre. Aquella germanor on allò que importa són les persones més que les banderes i els símbols pacífics que porta lliurement cadascú. Tot està per fer. I de motius en sobren.

 

Comentaris