“Esquerra”, l’antiga Esquerra Republicana de Catalunya, va viure la seva particular “nit dels ganivets llargs” el passat dia 30 de setembre. Joan Puigcercós, en estat de pànic davant les enquestes que assignen a Esquerra una desena escassa de diputats en el futur Parlament de Catalunya, va decidir purgar Josep-Lluís Carod-Rovira de les properes llistes electorals i, fins i tot, va aclarir-li al seu predecessor que no formaria part d’un futur –i francament improbable– govern tripartit.
Aquest càstig contra Carod-Rovira –un dels egos més descarats de la política catalana– també es degué a les maniobres carodianes per recuperar el poder perdut a Esquerra. De fet, Carod-Rovira estava preparant un equip directiu per rellevar Puigcercós i els seus acòlits al capdavant del partit, un cop el ripollenc s’hagués vist obligat a dimitir després de la seva futura desfeta electoral.
Com és sabut, l’ara defenestrat Carod-Rovira és defensor de l’esgotament de la legislatura amb Esquerra al tripartit i, després de la humiliació pública realitzada per Puigcercós, el cambrilenc ha perdut l’autoritat moral per liderar la pseudo-vicepresidència que encapçala. Així doncs, la merescuda punició de Puigcercós contra Carod-Rovira deixa Esquerra sense poder efectiu dins d’un executiu clarament dominat pels socialistes.
Puigcercós haurà de determinar si la creixent feblesa d’Esquerra al tripartit esdevindrà una situació insostenible. A més, sabent que amb l’esgotament de la legislatura, Reagrupament guanyaria maduresa i consolidaria la seva posició alternativa dins l’àmbit independentista, les opcions de fer caure Montilla un cop es conegui la sentència del Tribunal Constitucional augmenten de forma exponencial.
El monumental error estratègic que fou el segon tripartit i les lluites intestines a Esquerra poden comportar la desaparició d’un dels partits polítics amb més història a Catalunya; aquesta és la conseqüència de l’obcecació amb el poder i l’abandonament de l’independentisme.
