Espinosa de los Monteros i la marca "España"

"Això, a un hòbbit català li diu poc, però a Madrid cotitza, obre portes, contactes, soirées i think tanks"

La setmana passada, l'Alt Comissionat de la "Marca España" (ho deixo així, en espanyol, perquè tota la web de Marca España està exclusivament en castellà -i en anglès-) va fer unes declaracions sobre les que val la pena aturar-s'hi. Pel Sr. Espinosa de los Monteros, la promoció de la "Marca Catalunya" no té cap futur. Al seu entendre "no se concibe la idea de marcas regionales al margen de las naciones". I com qui no vol la cosa, carregava contra Òmnium que es veu que actua amb "acciones hostiles" contra la Marca España. "Estas actuaciones son condenables e inadmisibles y hacen daño a España, pero también a Cataluña".

Nascut a Madrid, el 1944, Carlos Espinosa de los Monteros y Bernaldo de Quirós, IV marquès de Valtierra, és allò que se'n diu un perfecte exemple d'espanyol del règim. Del règim dels que manen, naturalment, amb càrrecs oficials durant el franquisme i la restauració borbònica, on, gràcies a la política de privatitzacions, les elits madrilenyes van incautar-se d'un botí de guerra fabulós. Per exemple, el Sr. Espinosa va ser vicepresident de l'INI, president d'Ibèria i Aviaco, passant després a rendibilitzar el currículum a Mercedes Benz, Círculo de Empresarios, etc.

El IV marquès de Valtierra, amb un tiet avi que va ser governador civil a Madrid el 1939, ambaixador a Berlín el 1940 i assistent privilegiat a la trobada de Franco i Hitler a Hendaia, nét de militar franquista, fill de franquista i pare d'un candidat del partit VOX, d'Alejo Vidal-Quadras -és bonic com les nobles famílies castellanes mantenen les tradicions-, és Secretari de la Diputación Permanente y Consejo de la Grandeza de España. Això, a un hòbbit català li diu poc, però a Madrid cotitza, obre portes, contactes, soirées i think tanks, com el de "Civismo", on actualment és vicepresident -en excèdencia per càrrec públic-, una entitat encantadora que l'any 2013 va premiar Esperanza Aguirre i aquest 2014 a Albert Boadella.

El nostre marquès, que depèn funcionalment del president del Govern d'Espanya i orgànicament del ministre Margallo, l'home que segons els dies veu Catalunya vagant per l'espai sideral o reduïda a l'illa Robinson, el primer que va fer en arribar al càrrec va ser nomenar el Sr. Juan Carlos Gafo, advocat i tinent del Cos Jurídic de l'Armada, abans d'ingressar a la carrera diplomàtica, com a número dos de "Marca España". El Sr. Gafo va haver de dimitir poc dies després quan, en un atac de sinceritat després de veure les xiulades a l'himne espanyol en els Mundials de natació celebrats a Barcelona, va piular: "Catalanes de mierda, no se merecen nada".

"Marca España" té clar qui mana: "El Estado es quien debe pilotar la estrategia de la Marca España, pues es quien posee una visión de conjunto y quien, por definición, buscará siempre, entre el sinfín de intereses contrapuestos, la consecución del bien común". A més de l'Alt Comissionat, hi ha el "Consejo de Marca España", que "reúne a los titulares de los principales actores del proyecto y debate y analiza sus principales líneas de actuación", integrat per: l'Alto Comisionado del Gobierno para la Marca España i "por los Presidentes/Directores o titulares de los siguientes organismos: Secretaría de Estado de Comunicación de la Presidencia del Gobierno, Consejo Superior de Deportes, Secretaría General de Agricultura y Alimentación (MAGRAMA), Secretaría General de Política de Defensa (Minisdef), Comité Olímpico Español, Instituto Cervantes, Real Instituto Elcano, ICEX, TURESPAÑA, Fundación Carolina, D.G. de Relaciones Económicas Internacionales (MAEC), D. G. de Medios y Diplomacia Pública (MAEC), D.G. de Comercio e Inversiones, D.G. de Política Económica (Ministerio de Economía y Competitividad), RTVE, Agencia EFE y Embajador de España para la Diplomacia Cultural".

En resum, l'estat impropi en ple que ens governa, Espanya en estat pur, sense enganys. Algú creu sincerament que cap d'aquests senyors i senyores té el més mínim interès en el futur de Catalunya?

Aquesta teranyina d'organismes, càrrecs, establishment, status quo, pont aeri i elits madrilenyes i catalanes madrilenyitzades és la que, precisament, ens traurem de sobre amb la independència. Beneïda sigui, doncs, i moltes gràcies, per qualsevol acció d'Òmnium que es porti a terme per explicar al món que Catalunya existeix, que vol ser independent i que, senzillament, aspira a una marca que competirà al món al costat de totes les altres.

 
 

Comentaris