En tota Europa Occidental no hi ha un cas d’adoctrinament tan escandalós com el que ha patit la població espanyola respecte a la monarquia. Durant dècades i dècades els mitjans de comunicació -públics o privats, madrilenys o no- han estat martellejant amb el missatge unívoc que Joan Carles I era un personatge providencial, tot bondat i honradesa, que havia salvat la democràcia el 23 de febrer del 81 i que, per totes aquestes raons, els súbdits li devien adoració permanent. I si algú se sortia del culte a la personalitat, ja hi havia la policia i l’Audiència Nacional.
Això era un sistema de control del populatxo, que som vostè i jo. Les elits, sobretot les de Madrid, coneixien perfectament les aventures financeres i festives del Borbó. I era ell qui els garantia la impunitat des del vèrtex d’un Estat estructuralment corrupte. Un comportament que s’ha extès a la totalitat d’aquella família, amb unes infantes que tenen comptes al Panamà i unes altres que cobren comissions a Mallorca. Això sense comptar els compiyoguis de la reina consort.
Però alguna cosa ha canviat i ara són les televisions més populatxeres les que arrosseguen els Borbons cap a la perdició. Tele 5 els destrossa fent directes des del domicili de Corinna a Mònaco, mentre El País encara manté l’antic silenci protector. En definitiva, ja només queden monàrquics al PSOE.
