El paquet de mesures econòmiques donat a conèixer pel president de govern espanyol no passa la prova del cotó. Aquesta bateria anunciada (com totes les anteriors) a bombo i plateret en roda de premsa no és capaç de sotmetre’s a una seriosa revisió ni tan sols per assolir la xifra anunciada de 200.000M€. Tot i fer esment que gràcies a la flexibilització del sostre de despesa publica anunciat pel BCE poden disposar dels recursos necessaris per afrontar la greu i incommensurable crisi econòmica que estem tot just ara començant a transitar.
La interrupció abrupta del sistema productiu de l’Estat i, en conseqüència de Catalunya, comporta una cadena de dificultats no només de logística i tresoreria a curt, mitjà i llarg termini, sinó que també anirà estretament lligada a una emergència social que el govern del PSOE i els seus socis no podran controlar si des d’ara mateix no es prenen els correctius valents i necessaris.
Les “ajudes” anunciades pel que fa als treballadors estan totes condicionades, segons l’article 9è del RD 8/2020, a la situació de vulnerabilitat. I la majoria de nosaltres podria pensar que si ens trobem sense feina i confinats a casa ens convertim en col·lectiu vulnerable, però res més lluny de la realitat. El Reial Decret defineix que les persones físiques que poden optar a les ajudes decretades pel govern són aquelles unitats familiars que no arribin al límit mensual de tres cops l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IREPM). És a dir, les unitats familiars que amb les seves prestacions i/o sous ingressin més de 1.613,52€ al mes no podran acollir-se a aquestes ajudes de moratòries d’hipoteques, subministrament de serveis, contribucions socials, etc. La lletra petita d’aquest decret és molt més petita de l’habitual.
L’administració Sánchez també fomenta la reducció horària o el teletreball com a mesura contra els ERTE. I tot i que diu que les persones obligades a romandre a casa per raons sanitàries tindran estatus d’incapacitat temporal per accident laboral, el cert és que els treballadors sotmesos a reducció de jornada només cobraran les hores treballades i que no totes les empreses estan capacitades per oferir l’alternativa de teletreball.
Podríem pensar que part del decret Sánchez està destinat a dotar de la infraestructura necessària a aquestes empreses via crèdit (que s’haurà de tornar sense especificar condicions) mitjançant el programa ACELERA de l’empresa pública RED.es i que serà finançar per l’ICO. Però les empreses interessades hauran de fer sol·licitud formal davant l’administració per accedir a aquests recursos, i en una situació de confinament, amb quina celeritat seran tramitades aquestes ajudes públiques? Tota la burocràcia que implica i que no ha estat suprimida farà efectiva aquesta mesura? El ben cert és que el govern del PSOE ha dotat amb 200 milions € en un període de dos anys per poder assolir l’objectiu… Com veiem, si són dos anys no tenen gaire pressa.
Pel que fa al sector productiu només sabem que el govern dotarà de 100 milions € per avalar per compte de l’Estat a l’ICO, però només coneixem aquesta xifra perquè el mateix RD diu que el Consell de Ministres no ha establert les condicions i requeriments per poder accedir-hi. Un cop més, la resposta de Sánchez a la greu crisi econòmica és donar beneficis a la banca privada, a la que haurem de recórrer per demanar un crèdit i poder fer front a factures, serveis, hipoteques, lloguers, salaris, etc. No existeix cap mena d’ajuda directa a les PIMES. Cap. El que han decidit un cop més és donar negoci als que sempre hi guanyen. Tot i que ens veiéssim en la situació de demanar els crèdits a la banca per fer front als nostres compromisos no se’ns ha explicat percentatges d’interès i terminis i condicions de retorn de capital.
Espanya, que tant esforç fa per comparar-se amb les economies més productives d’Europa, ha tornat a fer d’Espanya i es queda molt per darrere de països com ara França, Itàlia o Alemanya, que han obert ajudes econòmiques directes als sectors productius per frenar qualsevol índex de recessió a finals d’any.
Als autònoms només els hi facilita els tràmits perquè puguin cessar la seva activitat i estableix una prestació econòmica que no quantifica ni determina en el temps, res més.
Sí que hi ha una mesura de molt clara en aquest decret: el blindatge de totes les empreses de l’Ibex35 i, fins i tot, els oligopolis que no cotitzin en borsa, impedint que cap empresa o capital estranger pugui comprar les seves accions fruit de la davallada borsària dels darrers dies. De nou, la banca i l’Ibex a cobert, i la PIME i els treballadors a primera fila en aquesta guerra sanitària que vàrem començar tot just fa una setmana a Catalunya.
Si estem confinats a casa, no podem obrir els nostres negocis, no podem treballar,… Com podem generar recursos per fer front a tota la despesa corrent? En aquest decret no hi ha anunciada cap mesura beneficiosa i concreta com vàrem demanar des de l’associació d’empresaris catalans independents Anem x Feina, com ara l’eliminació d’impostos i quotes d’autònoms, la moratòria en els préstecs, hipoteques i lloguers relacionats amb l’activitat empresarial, la protecció dels treballadors, el descompte del 50% en els subministraments bàsics, i el pagament a proveïdors en un màxim de 15 dies, entre d’altres. El que demostra una vegada més que no persegueixen pal·liar cap conjuntura sinó defensar els oligopolis que col·laboren estretament en el sosteniment d’un règim caduc i perdut.
I atenció amb la declaració institucional de Sánchez: “L’Estat pot arribar i té recursos poderosos,… però també els empresaris poden fer moltes coses, els treballadors poden fer moltes coses, els propietaris també poden fer moltes coses, els inquilins de les propietats també poden fer moltes coses. Tots i cada un de nosaltres si construïm una cadena de solidaritat abans sortirem d’aquesta crisi…” El que ve a dir el president espanyol és que (així com ens ho va demanar a nosaltres) l’Estat també es renta les mans i deixa en els ciutadans resoldre els nostres problemes financers fent “cadenes de solidaritat” amb els nostres deutors.
