A aquestes alçades ja estaran les tres “emes” (macarres, matons i mercenaris) que el govern de la Gürtel té als mitjans vomitant bilis i estupideses en contra d’Anna Gabriel, per exiliar-se a Suïssa. Una més per afegir a la llista d’atacs d’aquesta caterva de verinosos poca-soltes. El seu tema: la CUP, Puigdemont, el PDeCAT, Junqueras, ERC i Catalunya en el seu conjunt. Feina no els hi falta. Per això, el PP i el govern de la Gürtel són pagats règiament amb el diner públic que els sobra del que van robant a diari a tot arreu. Aquest és el front mediàtic més vociferant del bloc del 155 (B155).
Després està l’altre, l’aparentment més equilibrat, menys vulgar i barruer, el que diuen “de nivell europeu”, com el grup Prisa, igual de venut a la dreta nacional-catòlica, de la que depèn econòmicament. Cada vegada té una diferència més imperceptible de forma amb l’altre i tracta de revestir d’una pàtina de respectavilitat, academicisme i moderació les estúpides diatribes casernàries d’aquell. Però el seu fi és el mateix: mentir, falsejar la realitat, amenaçar a la gent i legitimar l’arbitrarietat i la injustícia.
Ambdós cors mediàtics, el carca i el “liberal”, tracten de colar com inqüestionable una mentira cada cop més evident a ulls de tot el món: que el país és una democràcia i un Estat de dret. Qui desobeixen les lleis, democràticament aprovades en parlaments representatius, encara tenint protegits els seus drets, són perseguits i castigats per uns jutges justos i independents perquè a Espanya es respecten els drets individuals i hi ha separació de poders.
Fals. Espanya està a l’altura de Turquia, o més avall inclús, en quant a garanties jurídiques, drets i llibertats, com confirmen tots els indicadors internacionals. El país està governat per una associació de malfactors que ha pervertit els fonaments de l’Estat liberal i democràtic de dret, anul·lant el Parlament, comprant els mitjans i valent-se dels jutges com comissaris a les seves ordres.
La prova més evident la mostra la pròpia judicatura que actua no només com a justícia política, sinó clarament com justícia de classe. Es persegueix als/les independentistes i a l’esquerra no demesticada (rapers com Hasel o Valtonyc), però no a les bandes feixistes i parapolicials que agredeixen a la població civil. Amb més de 100 actes de violència feixista/espanyolista provada, filmada i identificada fins la sacietat, no hi ha ni un processat per aquests fets.
És lògic. Són els seus. Cap dels feixistes que van assaltar Blanquerna està a la presó perquè són parents dels governants de la Gürtel.
La decisió d’Anna Gabriel de no entregar-se a la voluntat d’una justícia la servei de la dictadura del 155 dona força a l’estratègia d’internacionalització que en el seu dia va adoptar Puigdemont, i posa en evidència davant del món el que venim senyalant: el país és una dictadura de fet d’una associació de malfactors suportada per uns partits polítics tan corruptes com aquella, el PSOE i Cs per activa i Podemos per passiva, i sostinguda en la tirania d’una majoria espanyola en contra de la minoria nacional catalana.
Els casos de Pablo Hasel, Valtonycc, diversos tuitaires i titiriters, tots a la presó o a punt d’entrar-hi, mentre que les bandes feixistes d’amics i parents dels governants campen al seu aire, demostren que si ets d’esquerres, a Espanya no pots esperar justícia. En això, el país és pitjor que Turquia. És, com s’ha dit reiteradament, una monarquia bananera i de bananes podrides. Però si ets independentista català, d’esquerres, de centre o de dretes, és encara pitjor. La falta de justícia s’intensifica fins a convertir-se en una persecució criminal a càrrec d’uns “jutges” que actuen com comissaris del poder polític corrupte, que prevariquen sense vergonya, s’inventen delictes o violen el degut procés legal i fins i tot les garanties del habeas corpus.
Això és el que el món està veient avui quan, a l’exili de Carles Puigdemont a Bèlgica, s’ha sumat al d’Anna Gabriel a Suïssa. És públic i notori que Espanya està governada per pressumptes delinqüents sota el revestiment d’una dictadura neofranquista, nacionalcatòlica i centralista que Europa coneix molt bé. Per això és ja urgent i imprescindible que la UE prengui mesures en defensa dels drets d’una població civil a mercè d’una banda de malfactors.
I ha de fer-ho Europa perquè cap partit estatal de l’arc parlamentari espanyol està disposat a controlar el govern i els seus jutges de presa. Al contrari, tres d’ells els hi donen suport i ovacionen mentre el quart, Podemos, intenta amagar el seu acord de base amb la repressió antiindependentista promovent debats d’un altre tipus que allunyin el focus d’allò que realment importa, que és la persecució pseudojudicial d’uns ciutadans per les seves idees i pràctiques independentistes.
A l’Estat espanyol, per ser lliure s’ha d’estar a la pressó, com els dos Jordis, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, o a l’exili, com Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig i ara Anna Gabriel.
Per buidar les pressons de pressos polítics i portar les exiliades s’ha d’estar diposat a entra a les mateixes pressons o a exiliar-se.
