N’hi ha hagut prou amb uns missatges de Carles Puigdemont per disparar l’eufòria a Madrid. Com si una persona que desfoga la tensió que pateix, via mòbil, els solucionés, de cop, el fet que dos milions llargs d’electors considerin il·legítim l’estat que paguen i els pega. Segur que ni tan sols són els pitjors missatges que ha escrit Puigdemont, com no ho serien de ningú que visqui en societat. Aquestes ratlles a la pantalla d’Antoni Comín no retornaran el principat de Girona als Borbons, ni faran espanyolistes els setanta diputats compromesos amb la República Catalana.
Al contrari, aquesta intensa satisfacció de l’unionisme oficial no fa més que evidenciar, una vegada més, l’error de la seva estratègia tradicional, sempre basada en la persecució de persones concretes. Puigdemont no és més que el, de moment, darrer personatge que s’ha utilitzat per a l’adoctrinament -aquest sí- de les masses espanyoles per part de les elits madrilenyes. La persona del 130è president de la Generalitat és el que permet represaliar i insultar, per delegació, els centenars de milers de ciutadans que ja han travessat, mentalment, els barrots que limiten el Regne d’Espanya.
Ni un independentista s’ha passat a la monarquia espanyola perquè hagin forçat els presos polítics a acceptar els seus abusos de força i a reconèixer la seva legalitat. I tampoc cap republicà català passarà per l’adreçador del 78 per uns missatges de mòbil. Aquest dimecres, un diari borbònic escrivia sobre “els precs que [Carme Forcadell] va llançar entre llàgrimes perquè el jutge Llarena no n’ordenés l’ingrés a presó (“Sóc àvia i vull estar amb les meves nétes, per favor no vull anar a presó, acato la Constitució…”, va dir, abans d’abraçar-se a la funcionària que li va comunicar que el jutge havia decidit imposar-li presó eludible sota fiança)“. Perquè, tot i la seva perversitat, aquest acte de degradació humana no recaurà sobre l’expresidenta del Parlament, que és una persona, sinó contra els miserables morals que van protagonitzar l’escena i, fins i tot, els que l’han volgut difondre.
