557 diputats de 27 països i 42 cambres diferents ja han signat el manifest que reclama la llibertat “immediata” de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. A més, aquest dijous els diputats catalans empresonats i exiliats han presentat una queixa davant del Comitè dels Drets Humans de les Nacions Unides al·legant que s’ha produït una “vulneració dels seus drets polítics com a membres del Parlament de Catalunya”. A Espanya se li compliquen les coses. S’està trencant l’ostracisme internacional al qual volien tenir sotmesos als independentistes -especialment als exiliats- i en què han basat gran part de la seva estratègia. No han aconseguit silenciar-los. I la constant negació que hi hagi presos polítics ja no cola. No és cap tonteria que més de 550 diputats de 27 països exigeixin la llibertat de Forcadell.
I mentre Europa comença a despertar, a poc a poc, com acostumen a anar aquestes coses, Espanya insisteix. Mentre es presentava aquesta denúncia, la fiscalia del Tribunal de Comptes ha presentat una demanda contra Puigdemont i membres del seu Govern per l’1-O. I poc després el Tribunal Constitucional rebutjava per unanimitat revocar la presó preventiva de Jordi Sànchez. És un sistema tan podrit i arbitrari que ignora les resolucions de tribunals europeus que sostenen que no veuen violència en l’1-O, i tot i així mantenen gent a la presó -preventiva!- insistint en un argument rebutjat pels seus col·legues europeus. S’estan fent petits passos que acabaran donant resultats. El sacrifici de l’exili, la injustícia de la presó i l’estratègia internacional donarà fruits. L’Estat només té la carta de la repressió i la del temps. I explota al màxim la frase “qui dia passa, any empeny”. Però això té data de caducitat.
I davant de tanta injustícia, s’imposa unitat. De fet, aquest dijous els partits independentistes ja l’han exhibit davant l’ONU denunciant la vulneració de drets dels diputats presos. Carles Puigdemont (JxCAT), Marta Rovira (ERC) i Maria Sirvent (CUP) han comparegut junts des de Ginebra. I aquest 21-D té tots els ingredients per tornar a ser un acte unitari de rebuig al règim decrèpit del 78. El temps corre contra l’Estat, que insisteix en perpetuar la vulneració de drets i en girar l’esquena a un conflicte que només es pot resoldre fent política. No existeix cap altra possibilitat. Europa acabarà donant la raó als presos polítics i als exiliats, i els independentistes no faran marxa enrere. No existeix bitllet de tornada. L’Estat potser no ha perdut encara, però perdrà segur si es manté en aquesta actitud de tancament i del ‘NO’ a tot. Desperta Espanya! Tic-tac. Tic-tac.
