Ahir se celebrava a Esparreguera una nova Assemblea Nacional de la CUP, l’organització que fins avui era la garantia d’una majoria independentista al parlament de Catalunya. El que va passar ahir a Esparreguera és la constatació de dos fets. 1) Que l’assemblearisme pot pervertir-se i 2) que això a la CUP li suposa seriosos problemes estratègics i comunicatius.
L’assemblearisme és un mètode que a priori garanteix els canals perquè tothom pugui participar i decidir sobre el rumb d’una organització. Se suposa (i el subscric) un sistema bastant garantista i el menys dolent dels que es coneixen. Però que passa quant el debat previ i els textos treballats es sotmeten en una assemblea eterna com la d’ahir de la CUP? Que es corre el risc d’esmena. El risc que un corrent o una agrupació local presenti un text imprevist que transaccioni un dels acords més treballats (internament) i ple de matisos i tonalitats sobre el que recau una de les decisions més transcendentals d’un país de més 7 milions d’habitants. Tot això sumat a la mediatització a la qual es veu sotmesa la CUP els complica poder controlar, com cal, el missatge.
Les darreres assemblees de la CUP no han complert amb l’objectiu que se’ls hi suposava: resoldre problemes i posicionaments. Ans el contrari; han suposat una externalització de les diferencies i rivalitats internes, i el pitjor: els han generat nous problemes i escenaris poc definits sobre els que els caldrà decidir de nou sense poder convocar de nou una assemblea nacional i amb uns espais de debats “entre assemblea” poc definits i no tant garantistes com ho és una assemblea nacional.
A tot això se li suma el que sembla una poca planificació estratègica de la comunicació i dels escenaris. Només cal recordar una de les dues rodes de premsa després del “No a Artur Mas” on tot semblava improvisat: des del fons utilitzat fins a les persones que compareixien.
Regular els terminis de presentació d’esmenes, establir regles que acotin el temps de debat, preparar els argumentaris per als escenaris que es puguin preveure durant l’assemblea, preparar i formar als portaveus i disposar d’un fons mòbil per a rodes de premsa podrien ser accions amb poc cost econòmic i que ajudarien a una organització com la CUP a dominar, com cal, el missatge que arriba a la premsa i a la gent.
