Escombrar cap a casa

"Per qüestions geogràfiques, demogràfiques i d'estratègia comercial, de màrqueting pur, sovint ens perdem moltes coses que passen actualment a la literatura catalana"

Avui, quan escric això, he mirat pel retrovisor del temps i he vist a què he dedicat alguns dels articles que he publicat en aquest espai. El temps, aliat i enemic, fa que sovint, si no ens aturem, perdem la noció del que fem, malgrat no desviar-nos gaire del rumb de navegació que havíem previst inicialment.

M'he adonat que, per qüestions geogràfiques, demogràfiques i d'estratègia comercial, de màrqueting pur, sovint ens perdem moltes coses que passen actualment a la literatura catalana. Però això no és l'arrel del problema, o no només… Tenim un problema, i aquest problema és la no comunicació del Principat amb el País Valencià i les Illes; o al revés, com més us agradi, perquè potser és recíproc tot plegat, malgrat les diferències —i això tampoc no és un concurs per triar guanyador en ignorar el veí.

El tancament de Moll, la precarització laboral, o fallida de distribuïdores, però també el desconeixement de petits editors dels Països Catalans —que, per cert, a Vilaweb ha merescut un interessant article sobre petits segells valencians—, els models lingüístics, la mala salut de ferro de la llengua segons on… Fa que la situació no sembli bona, però des d'un posat positiu segur que trobem múscul a la cultura. Ni que sigui a les trinxeres.

Aquest article pretén ser més un pensament en veu alta, una reflexió que de ben segur molts autors, editors, llibreters i lectors s'han plantejat en algun moment o altre. De ben cert, però, que sovint tampoc no arriben a una conclusió o estratègia que permeti subvertir l'estat de la qüestió, perquè no és senzill. Què se'n fa, per exemple, dels petits editors? I més encara, dintre d'aquest petit món, quines eines tenen per tal de combatre els mastodòntics grups editorials amb departaments de comunicació, engranatges de distribució i pressupostos ingents (en comparació amb els petits)? Per no tornar a apuntar la intercomunicació cultural dels diversos territoris dels Països Catalans com dèiem més amunt.

Potser Internet i la compra en línia ens salven un poc la situació… Però no només de bytes viu l'home (i la dona), sinó que encara cal palpar els llibres, olorar-los, deixar-los córrer, veure presentacions, sentir el país amb tots els accents, veure teatre i respirar, per tots els porus, la diversitat cultural del(s) país (països) més avall del Llobregat i més amunt del Besòs.

 
 

Comentaris