Escolta, Barcelona. Escolta, (eco)socialista

"Barcelona no és l'enemic: l'enemic és la burrície, la ignorància, la mediocritat"

Hola, bon dia, bona tarda i bona nit. Amic, amiga, mandril, mandrila, no sé pas quan em llegeixes, però jo et vull dir: Hola. Potser demà no podré, per això deixa'm que et digui Hola i Rehola. Catalunya està en una espiral auto destructiva. A partir d'ara diga-li Unabomber. Les bombes ens les posem nosaltres mateixos. Bum! Bum!

No cal que donem tombs i tombs com un ruc sense migdiada i pastanaga. Saben amics que aquí no som amics del rotondisme, de la punyetera cultura de la rotonda i dels vuitanta quilòmetres. Aquí som amics del brillo i del anar per feina. Per això cal dir que l'èxit el franquisme és dur-nos aquesta democràcia que fa que Catalunya sigui un país minat. El país explota. Explota, explota mi corazón que deia la ministra de sanitat Raffaella Carra. I més que rebentarà. Això és la democràcia del pus socialitzat.

El nostre és un acne amb totes les de la llei. El mapa de Catalunya són grans de nitrocel•lulosa. Diga'm melinita de dia, o dinamita de nit. Diga'm que sóc pólvora, xata. Eufemísticament en diem infraestructures: trens, carreteres, escoles, aigua... economia! La terra catalana s'evapora. Recordeu on era el conill? Entre 2007 i 2008 la sequera ens va dur al llindar del col•lapse. Aquesta situació es pot tornar a repetir: no està solucionada. Cal dir que estem en mans de Francesc Baltasar, conseller de medi inhabitable i també de Joaquim Llena, conseller de contra agricultura, desnutrició, i inacció rural (conselleria que es podria suprimir sen problema i crear agències nacionals com als Estats Units). Bé, aquesta gent no sap ni que és l'aigua ni un enciam, ni un xut, ni res de res. Estem en mans d'il•lusionistes de regional subterrània. Mirin, no s'enganyin. Els hi canto la cartilla. La veritat és que la Catalunya costanera -que concentra el 90% de la població- s'abasteix de les conques internes gestionades per l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua), les quals contenen només el 20% de l'aigua que hi ha al nostre país. Molt bé. Ara anem a la Catalunya interior, al rebost. Doncs aquí el líquid pertany a la conca de l'Ebre (gestionada per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre) i aplega un 10% de la població i compta amb... el 80% de l'aigua. Així, com és que l'estiu del 2008 vam estar a punt d'arribar al col•lapse per la sequera? Tenim aigua, i no ho sabem? O no sabem gestionar-la? Fins i tot un croissant sap que l'episodi del 2008 es repetirà. La set metropolitana és gran. Quan es té set és té set i si no beus mors deshidratat. Pot morir el país de set tenint aigua?

Escolta Barcelona, la veu d'un fill que et parla en llengua no barcelonina; parlo en la llengua que m'ha donat la terra aspra: en aquesta llengua pocs t'han parlat, en l'altra, massa... Escolta, escolta perquè Catalunya no és metropolitana i no ho serà mai. Catalunya no serà metropolitana, o no serà. El socialisme intenta crea un país de rotondes i els d'IC un país de xandalls de cap de setmana. Escolteu sords metropolitans, escolteu perquè hi ha un país, hi ha un rebost. Catalunya s'aixeca: Lleida, Girona, Barcelona, aviat Tarragona... L'Aigua uneix i per això cal una altra gestió de l'aigua. Barcelona necessita aigua, que Lleida li pot donar. I Barcelona pot ajudar al desenvolupament socio econòmic de la potent indústria agro alimentària lleidatana. I així també solucionar la sobre explotació dels rius Ter i Llobregat i la protecció del cabal de manteniment del riu Segre i, per tant, també del tram final, del riu Segre. Aigua per tots. L'aigua és comunicació. L'aigua és vida. L'aigua és l'antídot contra rotondes i xandalls de color enciam fabricat per xinesos i que et costa 200 euros. És que s'ha de ser somera!

Estem davant del nou relat de país. Per primer cop veig que el país comença a (re)conèixer-se. No ens fotreu. No ens fotreu. Per molt que ens vulgueu fotre: el Canal Segarra Garrigues rega 30 mil hectàrees i n'hi ha 40 mil hectàrees de part temàtic dels ocells. Això és el que volen els genocides metropolitans. Barcelona no és l'enemic: l'enemic és la burrície, la ignorància, la mediocritat. No ens fotreu. Només una concepció de cacics (pseudo)franquistes pot voler imposar Barcelona a Catalunya. Doncs, no. El país dirà no. Catalunya és Catalunya. Entre una Catalunya centralista, regió d'una Espanya de manicomi i una Catalunya lliure què tries? Entre el riu i el desert què tries? Entre la vida i la mort que triaràs? Escolta Barcelona, escolta, (eco)socialista perquè existeix un país.

 
 

Comentaris