Potser per un mal càlcul, potser per excés de confiança… Però el fet és que la detenció de Carles Puigdemont dins de territori alemany ha convertit la crisi catalana en un daltabaix europeu, de dimensions impossibles de calcular. El simple fet que el president exiliat estigui en una presó alemanya està fent saltar pels aires la inhibició europea, provocant un arrenglerament polític automàtic. De moment, l’esquerra transformadora alemanya, francesa i europea està essent molt contundent en la denúncia de l’actitud de l’Estat espanyol, per a vergonya de l’àmbit del Podemos espanyol i els comuns catalans.
Vénen unes setmanes molt complicades, amb l’opinió pública europea emplaçada a posicionar-se entre Madrid i el moviment sobiranista català. Per això és el moment d’arriscar, amb determinació democràtica i valentia política. Hi ha diverses opcions de mobilització, però una d’elles -potser la més simbòlica- és tirar endavant la investidura de Carles Puigdemont per reforçar la posició de l’independentisme català davant d’Europa. La batalla es lliurarà sobre la figura de Puigdemont, es vulgui o no.
Alemanya és el principal país d’Europa. Poden obligar a una negociació que, fins ara, ha estat impossible per l’obstinada negativa de Madrid. Estem a doble o res, d’acord, però és que partíem de res.
