L’independentisme corre el risc de caure de quatre grapes en el parany de Madrid, que pressiona política i judicialment per forçar ERC i JxCAT a dissenyar, a gust dels interessos partidistes de cadascú, un pla B a la restitució del legítim Govern del 27 d’octubre i provocar així una fissura en el moviment. El bloc del 155 ha perdut per tercera vegada des del 27S i ara pretén provocar una trencadissa en el bloc republicà perquè es rendeixi i accepti que, com a molt, podrà gestionar una autonomia intervinguda sota l’amenaça permanent de presó i repressió. Seria un error greu caure en el parany madrileny i no intentar fins al darrer instant el pla A: Restituir el Govern legítim, amb la composició que sigui però decidida pels mateixos implicats i no per Madrid i els seus jutges. I després, començar a fer República, amb els tempos i les decisions que permetin anar guanyant el xoc permanent amb un Estat avesat a la guerra bruta.
L’excepcionalitat de la repressió espanyola obliga a trobar solucions excepcionals, però en cap cas no es pot renunciar a la primera de canvi a la legitimitat de la institució i dels seus legítims representants. Qui ha de quedar en evidència és el règim, no l’independentisme, que ha guanyat a les urnes en unes eleccions amb presos polítics, exiliats i un Estat i un sistema mediàtic en contra.
En definitiva, és Espanya qui ha de tenir un problema. Els resultats del 21D només li deixen dues possibilitats: Enterrar el règim del 78 i refundar l’Estat per democratitzar-lo política, social, nacional, econòmica i judicialment, i això inclou un diàleg polític amb Catalunya que desemboqui en un referèndum a l’escocesa, o rebutjar els resultats del 21D, perpetuar el 155 i consolidar un sistema corrupte i autoritari on els lladres del selecte club del 78 estan en llibertat i els demòcrates són la presó. Espanya sí que necessita un pla B. O no sobreviurà massa temps més.
