És de justícia

"Pot semblar una obvietat però no podem construir un Estat dins d'un altre Estat. Algunes estructures d'Estat hauran d'esperar al 28 de setembre"

La passada va ser una setmana molt jurídica des del punt del vista del procés. Per un costat el Tribunal Constitucional prohibia el 9-N (surrealisme) i es carregava la Llei de Consultes. No sé si a aquestes alçades de la pel·lícula algú a Catalunya té alguna esperança que aquest òrgan emeti alguna sentència o resolució "favorable" a Catalunya... Vaja, que era d'esperar que això passés tot i que no deixa de sorprendre la velocitat en que aquest tribunal treballa quan el tema li interessa. Però com diria un ex president "ara això no toca".
 
El que potser va sobtar una mica més és el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) sobre les estructures d'Estat que se suposa que prepara el govern amb el suport del principal partit de l'oposició. En resum el que ha fet aquest òrgan consultiu és dir que les esmenes que ERC va proposar (i CiU acceptar) a la llei d'acompanyament dels pressupostos no encaixen amb la Constitució ni amb l'Estatut. Pot xocar que una persona com Joan Ridao, ponent del dictamen, emeti un pronunciament que, a priori, sembla que vagi en contra del camí cap a la independència. Però tampoc hem de posar el crit al cel o pensar que les institucions s'han girat en contra del govern. El CGE té la feina d'estudiar si el que surt del Parlament topa amb lleis superiors i, ves per on, construir segons quines estructures d'estat és motiu de xoc frontal. És que, ja em perdonareu, però construir un "Estat a l'ombra" amb les llei actuals no és possible. La Constitució i l'Estatut d'Autonomia són els garants últims de l'Espanya actual que no és altra que l'autonòmica. Una Espanya en la qual Catalunya, agradi o no, té uns poders i unes competències limitades. Per això el que ha fet el CGE és de sentit comú. És dir, escolteu però si voleu crear un Estat, fantàstic, però ho haureu de fer-ho amb unes altres lleis (o trencant les que hi ha) perquè el marc legislatiu actual es pot estirar i interpretar però no dóna per tant. En altres paraules, a l'Espanya autonòmica no hi ha més camí per córrer si aneu en aquesta direcció. I segurament és per això que hi ha tanta gent incòmode amb statu quo. Hisenda, seguretat nuclear, competència... són matèries que depenen de l'Estat.
 
No dic que això hagi de ser així a tot arreu. Hi ha models federals de veritat, com el dels Estat Units, on a un territori es permet la pena de mort i es prohibeix el matrimoni homosexual i en un altre no. Però aquest no és el cas d'Espanya. La descentralització ha arribat ja fins el final i malgrat es puguin interpretar alguns preceptes amb més o menys flexibilitat arriba un moment on la llei no es pot estirar més. De fet Catalunya es va adonar d'això l'any 2010 quan l'Estatut d'Autonomia (ja rebaixat) va trobar-se amb l'hermetisme constitucional. Pot semblar una obvietat però no podem construir un Estat dins d'un altre Estat. Algunes estructures d'Estat hauran d'esperar al 28 de setembre quan, potser, algunes d'aquestes lleis que no es poden estirar més ja s'han trencat i, per tant, hi ha via lliure per començar de zero.  

 
 

Comentaris