La informació és un dels pilars sobre els que se sosté la democràcia i els rumors són com els virus que l’afebleixen. Ara que l’ombra de la corrupció plana sobre la política catalana i ho enfosqueix tot cal diferenciar bé el gra de la palla. L’aparició de noves informacions relacionades amb les investigacions dels casos Millet i Pretòria han creat una mena de llista de notables, persones citades en els informes de la investigació que sembla que ja estiguin inculpats d’alguna cosa i alguns fins i tot condemnats.
En poc temps hem passat de l’oasi català, on les aigües estancades significaven un evident perill de putrefacció, a un fangar que amenaça d’empastifar-ho tot. Semblava ben be com si fins no fa gaire ens criéssim d’una altra pasta, diferents, immunes a les temptacions de l’enriquiment fàcil, molt millors que els altres, més ben formats i amb millors qualitats polítiques. Però si amb alguna cosa ens hem d’assemblar a les societats més madures és en que no hem de caure en la temptació d’escandalitzar-nos de forma hipòcrita -i sovint interessada- pels abusos que es puguin cometre des del poder o en el seu noms, si no que ens hauríem de preocupar per disposar de mecanismes per detectar-los i per tenir un sistema prou sòlid i fort com per fer pagar als culpables pels seus delictes. Però tendim a semblar-nos a aquells que no els preocupa veritablement la corrupció, si no el perjudici o la rendibilitat que en poden treure abans de que es descobreixi i un cop s’ha fet pública.
Hem de fer un esforç de no deixar la política en mans de la lògica partidista. Els partits són els que pretenen difuminar les seves responsabilitats en la idea de que tothom fa el mateix (si pot). No hi hauria un pitjor negoci que convertir les pròximes eleccions en un espectacle de …i tu més! per acabar tornant de tancar els papers en el calaix un cop passats els comicis. Ja ha quedat clar que els bons propòsits de fer una campanya neta – si mai han estat sincers- han durat dos dies, però no calia ser ingenu ni abans ni ara: l’única política honesta la poden fer els homes que ho són.
