L'èpica de la violència

"No és pas més valent el que crema un contenidor a Urquinaona que qui defensava un col·legi l'1 d'octubre"

Ja fa dies que hem de suportar estoicament lliçons polítiques dels qui cremen contenidors. No ho acabo d'entendre, la veritat. Que un grup de persones decideixi fer barricades i llençar coses a la policia em sembla normal en les societats humanes contemporànies. Habitualment la frustració o el rebuig a certes situacions quotidianes condueixen a aquestes vàlvules d'escapament. Ara bé, que aquests fets concrets esdevinguin (per obra i gràcia de Twitter) el paradigma de la política ètica i valenta és aberrant. És més, de cop, estem generant la sensació en molts d'aquests manifestants que són els primers catalans a fer barricades o confrontar la policia. Barcelona no té, precisament, una història de serenor i pau als carrers. Can Vies no és pas un cas tan llunyà i va aconseguir aturar l'enderrocament d'una casa ocupada. Ja aleshores em va semblar qüestionable el suport acrític que molts donaven als aldarulls. Com m'ho sembla ara. Per no parlar del desallotjament del Cine Princesa, amb 40 detinguts, el 1996 o la Hamsa de Sants el 2004.

En tots aquells casos, els joves es comportaven com a joves. Defensaven una idea alternativa de societat i ho feien amb el furor i la passió dels joves. I tothom n'era conscient, d'aquesta dinàmica lògica. D'aquesta dialèctica entre edat i mètodes utilitzats. Ara, però, s'ha elevat l'aldarull a exemple per a tots els independentistes. S'ha convertit el contenidor cremat en l'acció dels valents i s'ha contraposat a la manifestació pacífica com a acció dels covards. I aquí rau el seu perill i la seva injustícia. És ofensiu i perillós mostrar els aldarulls sota el subtítol "aquests sí tenen collons, no com nosaltres". Ofensiu perquè si som on som no és pas perquè uns manifestants cremessin contenidors cada 11 de setembre sinó perquè molta gent de totes les edats (especialment grans) han estat manifestant-se multitudinàriament fins aconseguir un referèndum que, a més, vam defensar pacíficament. I, en segon lloc, és perillós perquè el mecanisme de la violència invalida el missatge polític. Feu una prova, mireu què deien els polítics i diaris europeus després de la resistència de l'1 d'octubre i mireu què diuen ara. Els braços alçats i la determinació democràtica és extremadament impactant contra la violència policial. Ara bé, si en un informatiu alemany veuen policies pegant i manifestants fent barricades de foc, l'impacte és molt menor.

 

Atenció, no vull pas convèncer ningú ni dictar quina manera de manifestar-se és bona o és dolenta. Ho he dit al principi, els aldarulls són consubstancials a la política actual i a la sensació de frustració de molts ciutadans. Especialment joves. No seré pas jo qui doni lliçons a ningú de què s'ha de fer perquè, a dia d'avui, cap català sap honestament quin és el camí per resoldre tot aquest merder. Ara bé, crec que ens hem de replantejar seriosament aquest enamorament sobtat pels que cremen coses al carrer. Ni és un fenomen nou, ni resoldrà res, ni és part d'una estratègia. I, sobretot, em sorprèn que alguns opinadors semblin haver descobert la "valentia" aquests dies. No és pas més valent el que crema un contenidor a Urquinaona que qui defensava un col·legi l'1 d'octubre. Els catalans van demostrar coratge i el segueixen demostrant ara amb accions com l'autoinculpació d'aquesta setmana.  

 

Comentaris (4)
Eduard Fa 15 dies
L'error d'aquest article és que la oremisa que els separa en dos blocs, és falsa. Son/m els mateixos que estaven/m l'1-O aguantant els cops. La resistència adopta diferents estratègies, i l'idioma l'imposa el poder, no el resistent.
AlmogàverValencià Fa 14 dies
Quina vergonya, desacreditant la lluita dels joves catalans farts d'adults imbècils amb el cap plé de pardals i prejudicis. Estàvem l'1 d'octubre i estàvem a Urquinaona, poca vergonya! A veure quan el pacifisme ens porta a algún lloc!
Fat Boy Fa 16 dies
Aixo ja ho va tractar Shakespeare; To be, or not to be: that is the question :Whether 'tis nobler in the mind to suffer. The slings and arrows of outrageous fortune,Or to take arms against a sea of troubles,And by opposing end them?
Narcís ( violència és : l'1-O, discurs 3-O, persecució de centenars per ideologia, judici i euroordres, tirallongues politicastres contra nostres presidents . . . . ) Fa 16 dies
La pitjor violència n'és la " fal·làcia " ensems amb la força desfermada de franc ! quina gràcia .. diuen els botxins ' radicales enfrentados a la policia ' i no ho diuen dels qui els varen fer front l'1-O pacíficament sense retornar-s'hi ni per defensa pròpia ! igual que Paluzie que només ha fet una ' descripció dels efectes ' d'allò més neta i .. la volen penjar haver dit ser-hi d'acord àdhuc voler-ho sinó provocar-ho ( poden ser qui estomaquen, qui xerren pels mitjans i qui escr
Moragues Fa 16 dies
El problema rau quan aquestes manis pacífiques no donen més de si i qui va aplicar la violència l'1-O du totes les de guanyar i quan a partir de l'1-O la, sensació que donen qui vol el pacifisme per damunt de tot, inclosa la dignitat, es de rendició pura i dura