Aquest article podria parlar del que ha passat els darrers dies al Parlament, però m’estimo més no escriure-ho, no hi aportaria res de nou ni seria constructiu.
Vull parlar del que ha passat aquest dimecres al Tribunal de Comptes, un altre procediment absolutament “extra-ordinari”: el judici administratiu a instàncies de Societat Civil Catalana i de l’autoanomenada Associació d’Advocats Catalans per la Constitució contra Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs, Irene Rigau i alts càrrecs governamentals pel procés participatiu del 9N.
Es dona la circumstància que l’acusació de malversació de fons públics va decaure del TSJC i del Suprem abans d’arribar al judici, però els executors d’aquesta denúncia dissenyada per ves a saber qui van voler (re)jutjar-ho per la via administrativa i establir un precedent “per si de cas”. Un escarment al·lucinogen que busca la ruïna personal dels protagonistes. Que la magnitud de la vergonya de la trama juridicojudicial de l’1-O no ens faci oblidar la venjança contra els que van fer possible el 9N.
