Entre naps i cols

Als mercats s'hi troben històries, vides, persones amb realitats socials diferents, que es creuen, es miren i dissimulen. Hi ha qui compra foie i pernil del bò, al costat dels que demanen espines de peix pel seu gat, però no tenen gat. Amb poca cosa es fa un bon brou, sobretot si t'esperes a l'hora de tancar per què la pollastrera et regali les carcasses i els pedrers que li han sobrat i ningú no vol. A la parada de fruita i verdura hi tinc un bon amic. El Josep Maria. Un home autèntic del Pallars. Al seu esmorzar de mig matí no hi pot faltar el porró i el formatge de Tupí de la seva terra. Rondinaire i amb sentit de l'humor. Irònic. Descarat. Diu que entre la gent que li vé a comprar, cada vegada hi ha més guiris que no han tocat mai una figa. El Josep Maria és conegut per les poesies que dedica al poderosos i especialment als polítics, i que exhibeix orgullós: les penja a la seva parada per què tots els clients les puguem llegir. Però fa temps que no escriu. Als petits els ofeguen d'impostos i cada vegada és més complicat sobreviure entre els peixos grans, quan es treballa tot sol. No és fàcil estar inspirat, quan s'està més aviat fastiguejat.

 
 

Comentaris