En parlar de la Xina sorgeixen moltes critiques sobre drets humans, censura i falta de preocupació pel medi ambient.
Si bé la censura amb finalitats polítiques és evident, el que no resulta tan obvi als observadors internacionals són el efectes col•laterals que produeix. La censura de pàgines com Youtube o Facebook ha enfortit la posició de les empreses xineses amb serveis similars. Exemples d’altres països asiàtics on també l’ús del serveis endèmics per sobre dels estrangers, o del buscador Baidu que no deixa lloc a l’omnipresent Google, podrien posar en dubte aquesta tesi.
La realitat, però, ens permet veure una simbiosi entre les grans empreses del sector i el govern. Els portals, buscadors i les xarxes socials col•laboren per activa i per passiva en la censura. A canvi el Govern, que veu facilitada la seva feina, els hi ofereix el bloqueig de les empreses que els hi fan la competència, aconseguint un efecte secundari. Totes les empreses estrangeres del sector acaben passant per l’embut: l’última Apple i el seu iTunes.
Passa el mateix a Espanya? La llibertat d’informació és una de les banderes de la llibertat democràtica. La relació entre empreses, Govern i mitjans d’informació, tot i que més difusa, existeix. Les diferències són d’escala, però no de contingut. Les cícliques campanyes de boicot contra els productes catalans mai han ocultat que un dels efectes desitjats era potenciar el consum de productes de les empreses espanyoles en detriment dels produïts a Catalunya. En el cas de Gas Natural la política i els negocis es varen tornar a unir a una gran campanya mediàtica.
Informació, política i negocis estan fortament lligats, la nostra obligació com a ciutadans es donar suport a la diversitat d’informació per reduir els efectes inevitables d’aquest triumvirat.
