Ens mereixem l’activisme polític dels falangistes per no haver convertit en delicte l’apologia del feixisme. Ens mereixem haver de fer escala en aeroports forans per no haver impedit el favoritisme envers Madrid-Barajas. Ens mereixem una justícia polititzada i parcial per haver destruït la separació de poders. Ens mereixem pagar peatges per no haver estat capaços d’exigir alternatives lliures de pagament. Ens mereixem la desaparició de les caixes d’estalvis catalanes per haver-les gestionades amb malaptesa i frivolitat. Ens mereixem el procés de recentralització de l’Estat per haver somniat que Herrero de Miñón no era una excepció. Ens mereixem el procés de degradació de la llengua catalana per no haver-nos esforçat a parlar amb cura amb els nostres interlocutors. Ens mereixem el President Montilla per haver oblidat el significat de mots com ara mèrit, formació i competència. Ens mereixem la glorificació de la mediocritat per haver donat el lideratge d’audiència a Telecinco. Ens mereixem la pèrdua d’ús social del català per haver permès el genocidi cultural al País Valencià. Ens mereixem Ciudadanos per no haver estat capaços de denunciar l’ultranacionalisme espanyol. Ens mereixem els insults contra Catalunya per no haver aturat els primers excessos de soca-rel. Ens mereixem bisbes integristes per no haver reclamat una Església postconciliar i arrelada al País. Ens mereixem perdre un 10 % del nostre PIB cada any per no haver-nos plantat en la defensa d’un finançament just. Ens mereixem els talls de corrent elèctric per haver perdut el control de FECSA. Ens mereixem el Tripartit per haver-los donat dues majories parlamentàries consecutives. Ens mereixem la crisi fiscal de les administracions públiques per haver acceptat amb normalitat l’economia submergida. Ens mereixem un sector productiu poc competitiu per haver preferit la mà d’obra barata. Ens mereixem el fiasco de l’Estatut per haver impulsat una iniciativa transcendent des de la improvisació. Ens mereixem la pèrdua de prestigi de l’empresa catalana per haver oblidat la cultura de l’esforç i perpetuat el nepotisme. Ens mereixem l’estatus de colònia perquè mai hem apostat obertament per l’independentisme. Ens ho mereixem perquè som un País de covards. Sense cap mena de dubte, ens ho mereixem.
- CA
