Durant les últimes dècades, ens hem obstinat a creure que l’indicador més important del desenvolupament d’un país era el creixement econòmic. Si bé juga un paper important en el desenvolupament humà, hem anat prenent consciència – massa lentament crec – que no és ni l’únic indicador, i ni de bon tros el més fiable. És més: l’emergència climàtica, que ha estat provocada en gran part per un creixement econòmic nefast pel medi ambient, ens aboca avui a un canvi de paradigma.
En efecte, l’escalfament global és una realitat que ningú pot defugir i que afecta quotidianament les nostres vides. I els principals responsables d’aquest fenomen som nosaltres. No hem de tenir por d’admetre-ho amb veu alta: hem arribat aquí perquè, durant anys i anys, el model de societat que s’ha volgut imposar per tots els mitjans possibles i imaginables està basat en l’abundància. Tenir molt de tot, encara que no sigui necessari, és percebut com un símbol de prosperitat i de benestar. Hem convertit la prosperitat en un concepte pervers i materialista.
La prosperitat no té res a veure amb l’acumulació desmesurada de riquesa. La prosperitat és, de fet, protegir la capacitat regenerativa del planeta. La prosperitat és garantir que tot ésser humà pugui tenir accés als serveis més bàsics. La prosperitat és un estat mental en el qual la vida dels nostres veïns i veïnes, visquin on visquin, és igual d’important que la nostra. La prosperitat és respectar-nos els uns i els altres. La prosperitat és l’accés a una educació de qualitat. La prosperitat, entre moltes altres coses, és aprendre a viure junts i de manera sostenible.
Dit això, és esperançador veure com joves d’arreu del món estan prenent consciència de l’emergència climàtica i es mobilitzen per defensar el que, en definitiva, són els objectius desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. És de vital importància doncs fiscalitzar els responsables polítics i obligar-los a actuar de manera decidida per afrontar aquests reptes amb fermesa i convicció. Del carrer fins a les urnes i les institucions. Ens hi va la vida.
