Ens han pispat el quillo català

"És una nova prova de l'aigualiment de Catalunya: la quillització. Tothom és quillo, com tothom és freaki"

Ei, què tal? Va anar bé la revetlla? Sí? Me n'alegro. Jo? Doncs vaig aprofitar per treballar. Sí, una micona. Això, em vaig infiltrar a l'univers quillo, diguem-ne... quadrant nord oest tirant una mica cap avall però tampoc gaire i bufant mestral i un pèl de gregal. Aclarits. Ara feia temps que no agarrava la roba de treball i saltava a la pista. No em reconeixeríeu. Però bé. A les memòries publicaré fotos. En tinc algunes amb uns "no me olvides" penjats del coll que són una monada. Ai, sí. Tot això, i més (molt més!) d'aquí cinquanta anys o bé ja post mortem.

Bé, estava allà amb totes les criatures.... I el concepte està ben menat. Totes les criatures. Au, jeu. Des de el primer dia he explicat que el quillo és la nova democràcia, la nova socialització, la nova modernitat. Sí, foteu-li tots els matisos que el budell us demani i amaniu-los si cal amb oli de les Garrigues, però he dit i repeteixo que el quillo pot ser un paio de Santa Coloma de Gramanet, d'Albatèrrec, Sant Joan de la Tortera o Pedralbes. El quillo parla castellà i també parla català. El quillo és un bufet lliure. El quillo, avui, és una mena de classe mitja mal entesa. Al meu mode de veure les coses (és a dir, d'un hipermetrop amb encenalls d'astigmatisme) el quillisme és, i serà, un dels grans temes de la Catalunya de present i de futur. No és broma, poma. És elemental, estimat Jonathan, Catalunya és quilla.

Un altre bé. Estava jo allà, amb la meva font quilla, i black&decker cap aquí i cap allà. Ai, la broca (del deu, del trenta-sis o del cinquanta-vuit) de la xerrera, amb un sol y sombra darrere un altre. I clar, arriba un moment que ja no t'entens. Se t'embarbussa la boca que sí "xaval", "atxantar" cap aquí, "bòfia" cap allà" i un "dinyar" i un "pispar", "calé", "cangueli", "txatxi", "paio"... Tot això és el que la intel•lectualitat de les bàscules en diu punt d'inflexió. Segurament aquí està la mare del corder reconsagrat. Donem-li la volta a la bèstia.

Bé, bé. Primera lliçó: no hem de confondre el fum amb el rostit. Tot això, totes aquestes paraules, que compartim amb el meu compi quillo provenen dels gitanos i dels baixos fons de finals del segle XIX i del principis del XX. Que roben i fan anar la "xuri" en català en tots els sentits. Així ho va deixar recollit en els seus múltiples llibres l'escriptor Juli Vallmitjana. Bé, tot això, és clar, que només ho saben dos grills i mig. Però és igual: això no és important. Lo important és l'apropiació, assimilació, absorció, manipulació, lobotomia que s'ha fet del quillo i del quillisme. El que vull dir és el que ja va deixar escrit Geroge Orwell a 1984: "Qui controla el passat controla el futur, qui controla el present controla el passat...". És això, és això. El quillo català ha desaparegut per donar pas un simulacre: el quillo espanyol (bé, és un genèric). Un invent, una nova imposició passada pel sedàs del Unamuno way of life de "que inventen ellos". Ens han pispat (ei, pispar!) el quillo.

Moment de reflexió. Si fa un segle les classes baixes, els gitanos, persones que vivien marginalment (alcohol, prostitució, drogues, manca d'higiene, analfabetisme...) parlaven-vivien en català ara estem en una mena de classe mitja on això ha desaparegut-s'ha-borrat-amb-sabó-lagarto totalment, plenament, íntegrament a consciència. Ummm... tot això no fa bona olor.
Avui el quillo celebra amb la mateixa intensitat, convenciment, emoció, les victòries de la roja que del Barça. Avui al quillo li és igual Catalunya o Espanya. El quillo ha perdut identitat. El quillo està deixant de ser per no ser res. Massa. Cigrons de cassola de caserna de servei militar liquidat. És una nova prova de l'aigualiment de Catalunya: la quillització. Tothom és quillo, com tothom és freaki. Tothom és tot. Però uns més que uns altres. Sempre uns més que uns altres. "Tots els animals són iguals, però uns més que uns altres". Ho escrivia George Orwell a Rebel•lió a la granja. Parlava de les dictadures. I si va guaitar (lèxic del quillo català) o pispar alguna cosa a la vida va ser gràcies a venir a fer el turista durant la Guerra Civil: Homenatge a Catalunya. Aquí, aquí es va diluir, esfondrar, ensorrar, anul•lar, avortar, eliminar, aspirar, el quillo català. Aiiii, quillo va per tu.

 
 

Comentaris