“No tinc cap dubte que sóc un pres polític“, li ha dit Jordi Turull, a la cara, al jutge Pablo Llarena. “L’única violència del referèndum la va produir la intervenció de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia“, li ha etzibat la consellera Dolors Bassa al mateix jutge. La major part dels presos preventius han coincidit a endurir les seves declaracions com a resposta a la repressió arbitrària a què estan sotmesos. El macroprocés contra l’independentisme català serà una gran confrontació política, amb un important ressò internacional.
Totes aquestes declaracions, plenes de dignitat, seran escrupolosament ocultades per l’Estat. Els presos ja no diuen el que volen escoltar a Madrid, com al principi, quan qualsevol feblesa era immediatament filtrada i difosa de forma massiva per mitjans de comunicació preseleccionats. Ara ja no escoltarem com els consellers del Govern o els líders de l’ANC i Òmnium afronten amb valentia les represàlies d’un règim decrèpit i autoritari.
Fins i tot en això quedarà clara l’actitud miserable de les elits de Madrid. Un sistema capaç d’imaginar com la seva policia provoca una “massacre” contra dos milions de ciutadans tan dignes com els seus representants democràtics.
