ENS ACOLLONEN

"Com més mediocre i feble és el nostre govern, més ens acollonen"

Ens acollonen i nosaltres ens deixem. És la independència la solució a tanta collonada? Si jutgem per les vegades que se'ns han passat per l'Arc de Triomf havent-hi un partit independent al govern, la resposta és no. Mai havíem estat motiu de tanta befa, tinc records poc grats, però cap arriba a la ignomínia que com a poble hem patit durant aquesta legislatura "de l'Estatut".

Començant pels mateixos socialistes que l'endemà ja presentaven 67 esmenes al text aprovat pel Parlament de Catalunya. Com pot ser que un partit que governa s'automutili els textos sorgits de la pròpia Cambra? L'excusa és que el PP va presentar una esmena a la totalitat: d'acord els socialistes ens deixaran ballar sardanes amb un sol peu, i els altres abans s'hauran carregat la cobla, el cas és que "we can't".

La metàfora de la manca de dignitat del nostre govern la trobem en la inauguració de la T1 (un altre nom per acollonar, si és la segona terminal per què en diuen la 1?). Un executiu responsable hi envia només el president de la Generalitat, que diu a les autoritats de Madrid (de segona fila) que vénen per la inauguració que sí, que els catalans estem molt contents amb una terminal que permeti vols internacionals, però que com que ens la hem pagada nosaltres mateixos, que els nostres consellers i directors generals i càrrecs s'estan al despatx fent feina, perquè aquí no hi ha res per agrair, sí per congratular-nos tot esperant que compleixin amb la llei estatutària i el puguem gestionar des de Catalunya.

Aleshores, per què ERC no ha impedit aquesta representació infame? Doncs perquè no ha pogut. És massa minoritària com per influir en les decisions dels socialistes, i com a grup minoritari no ha pogut assolir el centre polític (a part d'haver comptat amb persones ridícules, mal preparades i absolutament inexpertes).

Iniciativa sí que ha intentat fugir de la marginalitat abandonant plantejaments radicals, per contra ha deixat al marge els seus millors caps, l'acció política ha estat resultat de la perpètua indecisió, els càlculs estratègics absurds i la ineficàcia més dramàtica posant a la corda fluixa una de les institucions més transcendentals per a un país que aspira a un autogovern de ple dret com Catalunya: la seva policia.

Fet i fumut, ens acollonen dia sí, dia també, com més mediocre i feble és el nostre govern, més ens acollonen, però la festa, això sí, sempre la paguem els mateixos i preu per preu, què volen que els digui, jo m'estimo més sabates grosses, només així els partits forts hauran de comptar amb l'aprovació de les majories per dur a terme les seves decisions. Si els han de condicionar els petits, ja veieu què passa.

 
 

Comentaris