“Si hi hagués una lliga de mitjans sobre pluralisme, nosaltres seríem el Barça”
Enric Marín, president del consell de govern de la CCMA.
Elsingulardigital entrevistava la setmana passada Enric Marin, president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Com se sap, no fa gaire que Marin va substituir Albert Sáez en el càrrec després que aquest dimitís. Per col•locar Marin, el tripartit va emetre un decret llei que, al seu torn, va ser declarat antiestatutari pel Consell de Garanties Estatutàries. Si el Consell de Garanties Estatutàries va prendre aquesta decisió poden estar segurs que el nyap era escandalós. Per què va fer servir el tripartit la fórmula del decret llei? Doncs per poder canviar la llei de la Corporació d’un dia per l’altre i fer possible així nomenar Marin, al qual l’oposició no trobava adequat, tan sols amb majoria absoluta (la meitat més un dels vots) i no per la majoria qualificada de dos terços que establia la llei.
Per què havia de ser Marin sí o sí? Perquè era l’home que havia escollit ERC (partit al qual s’havia cedit la presidència del CCMA) i perquè el tripartit volia assegurar-se el control del consell de govern de la Corporació. I per què tan ràpid, perquè tanta urgència, perquè emprar un decret llei –decisió aquesta que el tripartit no va reconsiderar tot i el Consell Consultiu? Doncs perquè venen eleccions i les forces que donen suport a Montilla cauen a les enquestes, sent curiosament ERC, el partit de Marin, qui més empitjora els seus resultats. De l’obsessió per nomenar Marin sense perdre temps només se’n pot desprendre un missatge: el tripartit creu que controlar TV3 i Catalunya Ràdio és vital per als seus interessos partidistes i ho avantposa a qualsevol altra consideració. Val a dir que amb aquest afany per posar Marin i posar-lo ràpid el tripartit donava a entendre que els mitjans públics catalans són manipulables i que el consell de govern té un gran poder per fer-ho, un missatge que, naturalment, no fa cap bé a aquest mitjans.
Com poden comprendre, quan vaig llegir el titular de l’entrevista en què Enric Marin treia pit – “Si hi hagués una lliga de mitjans sobre pluralisme, nosaltres seríem el Barça”-, l’ànima, per no dir una altra cosa, em va caure als peus.
Marin va impulsar, recorda ell mateix en l’entrevista a Elsingulardigital, la llei de la CCMA, la mateixa que després ha estat desfigurada per col•locar-lo a la poltrona. Marin –protagonista d’una sonora topada amb la professió periodística quan com a secretari de Comunicació del tripartit va intentar l’apagada informativa entorn el Carmel- anava dient, quan ocupava aquest càrrec, igual que ho repetia el conseller Tresserras, que la fita de la llei era desgovernamentalitzar” els mitjans públics catalans. Ja ho veuen si l’han desgovernamentalitzat: Marin ha passat de prendre part en l’elaboració de la llei sobre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a ser nomenat president d’aquesta mateixa Corporació per mitjà d’una tremenda cacicada en forma de decret llei. Sí senyor: una lliçó d’honradesa i bona praxis política. Una aposta tripartita per uns mitjans de comunicació públics independents i plurals que sens dubte serà estudiada a les universitats de tot el món.
