Enquestes: diners malgastats

"Han encarregat una pila d'informes per omplir calaixos i pagar vés a saber quins favors"

Gràcies al compromís de transparència que va assumir Pasqual Maragall i que va haver de confirmar després José Montilla, ara ja sabem que el govern i l'Ajuntament de Barcelona han encarregat una pila d'informes que han servit per omplir els calaixos d'informació inútil i per pagar vés a saber quins favors. N'hi ha que no. N'hi ha que són solvents. Així ho han proclamat tant el mateix Montilla com Jordi Hereu. No en caldria una altra. Però els que eren perfectament estalviables i que han estat encarregats vorejant la legalitat no tenen remei. Ni tan sols han merescut unes disculpes. Les administracions públiques, doncs, han malgastat diners igualment públics. I ho continuaran fent. Perquè ho troben lògic i convenient. Amb tota la impunitat. Perquè la transparència pot comportar impunitat. Paradoxalment.

Govern i ajuntaments malgasten diners, doncs. Bé estaria que els partits no ho fessin. Almenys així no tindrien tants problemes de finançament. Hi ha una partida en la qual poden fer grans estalvis. Ja no cal que encarreguin sondejos d'intenció de vot. Ara no serveixen de res. La demoscòpica ha deixat de ser una ciència. Almenys de moment. Són aquests moments de gran confusió. Fins ara la tendència constatable en les enquestes era que els tres partits que integren l'actual govern no sumaven prou per repetir-lo. Convergència i Unió pujava, el PSC es mantenia amb prou feines i Esquerra baixava dins una forquilla molt variable. Ara tot això serveix de ben poca cosa. N'hi ha hagut prou amb uns pocs dies i algunes notícies sonades perquè la desconfiança hagi pres una volada enorme entre l'opinió pública catalana. Una desconfiança potser no justificada per la gravetat dels fets desvelats. Però tant se val. La idea que tots els polítics són corruptes sense excepcions ha pres cos. Ningú sap a ciència certa si aquesta impressió es mantindrà en el temps i afectarà la voluntat d'una part significativa dels votants en les pròximes eleccions o, senzillament, es dissoldrà i la situació tornarà al punt de partida.

Dependrà dels dirigents dels partits, de la voluntat real d'impulsar les reformes que la gent intueix com a necessàries per recuperar la confiança perduda. I dependrà també dels jutges... Hi ha un risc real d'italianització de la política catalana. I hi ha una altra consideració. Ha quedat tocada la intenció de vot que s'havia consolidat en els darrers mesos. I ha quedat tocat també l'activisme sobiranista que s'havia anat afermant més pels gestos hostils provinents de Madrid que per mèrits propis. És fàcil deduir tot això qui beneficia. És molt difícil saber com acabarà tot plegat. Però, això sí, mentrestant, els partits es poden estalviar les enquestes. Ara sortiran una mica més barats.

 
 

Comentaris