Encara que sigui Rosa Díez...

"Deu ser l'única persona del planeta capaç de passar una diada ensucrada com Sant Jordi a Barcelona i quatre dies més tard assegurar que a Catalunya hi ha un clima de tensió i violència insuportable"

És trist escoltar la senyora Rosa Díez denunciant al Congrés dels diputats la falta de llibertat de premsa a Espanya i demanant explicacions al president del govern, Mariano Rajoy. Trist, entre d'altres raons, perquè qui denuncia la situació és precisament una dirigent política caracteritzada per la seva demagògia desbocada -deu ser l'única persona del planeta capaç de passar una diada ensucrada com Sant Jordi a Barcelona i quatre dies més tard assegurar que a Catalunya hi ha un clima de tensió i violència insuportable-. Les coses, però, van com van, i va ser ella qui va portar el tema al Congrés, a la sessió de control al president d'aquesta setmana.
 
Aquesta història fa mesos que ronda pels mitjans de tot el món, però el detonant de la pregunta ha estat la recent publicació de l'informe anual de l'organització Freedom House que dins del seu termòmetre de la llibertat de premsa, situa l'Estat espanyol en la posició 53 d'un total de 197 països. Un punt menys que l'any anterior. Amb aquesta nota, Espanya està a punt d'abandonar la franja de països considerats lliures per entrar a l'ombrívol terreny dels titllats com a parcialment lliures. L'acompanyen en aquest 53è nivell estats com Ghana o Surinam. Dels principals socis europeus, només Itàlia queda encara més enrere. Els entrebancs que imposa el poder polític, els condicionants econòmics i les limitacions legals per informar són les raons que expliquen aquesta trista posició espanyola en el rànquing mundial, segons l'informe de Freedom House.
 
Díez va agafar aquesta bandera, evidentment per escombrar cap a casa, i va denunciar els acomiadaments que han patit els mitjans de comunicació, el fet que els periodistes treballen cada cop en pitjors condicions i que, preocupats per perdre la feina, s'autocensuren en les notícies. "Com aquesta, que segur que no serà coberta", va reblar en un gest inevitable del personatge per portar l'aigua al seu molí, fent massa petit un tema extraordinàriament important.
En el torn de resposta, Rajoy va titllar d'injusta la denúncia tot brandant un informe de Reporters sense Fronteres que situa Espanya en el lloc 35 de 180 –aquest cop, Ghana i Surinam queden fins i tot per damunt-. Per darrera, i d'aquí l'alegria de Rajoy, Reporters sense Fronteres situa França, castigada per l'afer Bettencourt, a banda d'Itàlia. 
Junt amb aquest informe suposadament positiu, l'argument de Rajoy per desmentir la denúncia de Díez va ser el gran nombre de mitjans de comunicació que hi ha a Espanya.  Un argument de pes, i a l'altura de la rèplica de la diputada recordant-li que quantitat i qualitat no sempre es donen de la mà.
 
Plis plas i un altre tema. Massa ràpid i massa superficial si tenim en compte que la salut d'una democràcia es mesura per la llibertat i el dinamisme que demostra la seva premsa. Per tant, que quedi dit, encara que sigui Rosa Díez qui es digna preguntar-li-ho al president espanyol. Hi ha llums d'alarma que fa temps que s'han disparat. I fins i tot l'argument de la crisi resulta insuficient quan l'escenari apareix tan trinxat. 

 
 

Comentaris