Encara més avortament

"L'avortament serà lliure fins a la setmana 22, que és el termini legal previst per a avortar en cas de risc per a la salut de la dona, que és, precisament aquest, el supòsit que s'al•lega en el 97% dels casos. Tot allò de l'avortament de les menors és un esquer per evitar el debat de fons"

El Govern espanyol es diu preocupat per l'elevat nombre d'avortaments. Lògic: un de cada cinc embarassos acaba en avortament.

Es tracta, però, d'una estranya preocupació, doncs, ara com ara, la seva política tendeix més aviat a promoure'l i no a desanimar-lo.

Vegin. Al maig, el Ministerio de Sanidad va autoritzar la venda sense recepta de la píndola de l'endemà (PDE), un avortiu que es fa servir com a contraceptiu d'emergència. Ara, el Ministerio para la Igualdad proposa facilitar l'accés a l'avortament quirúrgic reformant-ne la regulació.

És molt sorprenent que el Govern cregui de debò que el drama de l'avortament es resoldrà… liberalitzant-lo. Però hi insisteix una cop i un altre. Aquesta setmana li ha tocat de defensar-ho al Ministre de Justícia, Francisco Caamaño.

Quan va cancel•lar la necessitat de recepta per a la PDE, la ministra Trinidad Jiménez mostrà la seva preocupació pel nombre rècord d'avortaments enregistrat el 2007: 112.138, dels quals gairebé 15.000 de dones de menys de 20 anys. Això, va dir Jiménez, és "un greu problema" que exigeix "solucions d'urgència".

Vés per on. La PDE es ven a Espanya des del 2001 amb gran èxit comercial. El primer any se'n van dispensar vora 100.000 píndoles i al 2008 ja van ser 540.000 (138.952 a Catalunya en 2007). És a dir, el consum de la PDS es va multiplicar per cinc des de la seva aparició.

Ja es veu que els obstacles per a aconseguir-la no són tants.

Malgrat tot, els resultats son pèssims: el nombre d'avortaments ha pujat un 60% entre 2001 i 2007. I si el problema era la seva incidència entre joves… doncs és aquí que l'augment és més acusat: de 8,29 a 13,79 avortaments per cada mil dones menors de 20 anys.

Passa el mateix a França, Anglaterra i Gal•les i d'altres països. Ho avalen estudis publicats pel Journal of the American Medical Association i el British Medical Journal.

Quant a la reforma legal, el seu objectiu és que l'avortament deixi de ser un crim despenalitzat en tres supòsits per transformar-se en un dret jurídicament exigible en les primeres 14 setmanes de l'embaràs. En la pràctica, l'avortament serà lliure fins a la setmana 22, que és el termini legal previst per a avortar en cas de risc per a la salut de la dona, que és, precisament aquest, el supòsit que s'al•lega en el 97% dels casos.

La resta és fum. Tot allò de l'avortament de les menors és un esquer per a distreure l'atenció sobre l'objectiu real i evitar el debat de fons. Per començar, el 95% dels avortaments ocorren entre dones majors d'edat. Per acabar, l'avortament de menors sense permís dels pares suscita gran rebuig. Segons diferents enquestes, oscil•la entre el 57% (DIM per a ABC), el 64% (Metroscopia per a El País) i el 71% (Noxa per a La Vanguardia).

El Govern espanyol pot promoure les polítiques que bé li semblin. Però si insisteix en opcions fallides, els ciutadans tenim dret a saber per què. Ja es veu que les actuals propostes no beneficiaran a la societat, doncs la realitat diu que faran anar a més l'avortament i les seves dramàtiques seqüeles. Tampoc als metges, l'aclaparant majoria dels quals s'estima més no practicar avortaments. Ni a la Seguretat Social, que haurà de carregar amb aquest delicat marron.

A qui beneficia la política de facilitar l'avortament, quirúrgic o químic? A les clíniques avortistes? Als qui volen imposar la seva agenda ideològica? A les farmacèutiques? Si facilitar l'accés a la PDE i a l'avortament no reduirà el problema, no seria lògic canviar el pas? Una mica de tot plegat ho trobem a la recent proposta de llei d'un grup de senadors i representants demòcrates nord-americans, també preocupats pels 1,6 milions d'avortaments anuals del seu país.

Per a començar, una estratègia senzilla pot articular-se en una sola idea, que no exigeix cap reforma però sí molt de coratge. Si estem entesos que l'avortament és "un greu problema" i l'objectiu final és fer-lo innecessari, proposem-nos, d'entrada, fer-lo rar, estrany. Podríem començar tractant-lo com al tabaquisme: sense maltractar les persones afectades, desanimant el seu consum amb energia i promovent amb imaginació altres alternatives a la mera eliminació del nasciturus.

Si no, que no ens expliquin sopars de duro.

 
 

Comentaris