L’audàcia i persistència de Carles Puigdemont i el sacrifici dels presos d’Estremera, Soto del Real i Alcalà Meco estan aconseguint que s’obri pas a Europa un nou marc d’interpretació del conflicte català. Del monolític “això és un afer intern d’Espanya” s’està passant a l’esperançador i molt més realista “això és un problema polític que cal tractar políticament”. Ha calgut exili i presó, i també han calgut talls de carreteres i imatges de caps oberts, i encara caldran més coses, però el mur del cinisme dels estats s’ha començat a esberlar. Un. Problema. Polític.
S’obre així una nova oportunitat que el moviment democràtic català haurà d’intentar aprofitar. És un bon moment per recordar que com a vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras sempre va dir que la solució final a la qüestió catalana seria multilateral, perquè Catalunya és una economia important d’Europa i es troba al bell mig d’un sistema d’interdependències polítiques i financeres que implica actors múltiples. El conflicte ha desbordat finalment les fronteres d’Espanya i les ments sensates del continent ja han entès que no és cap suflé i que s’ha d’afrontar. I també han entès que el govern espanyol no ho farà si no se’l pressiona molt fort.
Conquerida la posició de “problema polític”, és feina del moviment republicà aconseguir que el pròxim marc discursiu dels polítics i creadors d’opinió europeus sigui “cal un referèndum”, no “cal una reforma constitucional”. És el moment de tornar a situar en el centre el dret d’autodeterminació com a clau de resolució democràtica del conflicte. Cal tornar a explicar que aquesta no és una lluita per més competències o diners, sinó perquè la veu dels ciutadans sigui llei. Que Catalunya vol decidir en llibertat i sense amenaces el seu futur. I que l’independentisme vol guanyar o perdre aquesta partida a les urnes i enlloc més. En definitiva, tornar a situar la democràcia en el centre del discurs i de l’acció política. Per molt que ens dolgui, no podem dir-li a Europa que el referèndum ja l’hem fet. O sí, podem dir-li que ja l’hem fet, però que en volem un altre. Un referèndum sense cops de porra ni vaixells al port ni encaputxats arrencant urnes de les mans de la gent. Un altre referèndum on el No comparegui i s’expliqui, on no ens calgui amagar les urnes i les paperetes ni dormir a les escoles per por que ens les tanquin.
Catalunya demana una solució civilitzada. Caldran encara molts sacrificis, moltes mobilitzacions, i tenint en compte la pèrdua de papers de l’aparell estatal, segurament molt més patiment. Però el riu, aquest cop sí, s’ha desbordat i l’aigua corre per Europa. Un. Problema. Polític.
