EN TAULES

"Gosaria algú iniciar, des de la Carrera de San Jerónimo, la liquidació de l'Estat de les autonomies?"

Poca estona abans que ses senyories del PP i el PSOE el convertissin en una soll perquè els porcs es rebolquessin en el llot del parlamentarisme entès com a activitat criminal, el president Zapatero es va limitar a fer l'ús tradicional que tots els presidents del govern d'Espanya han fet del Senat. És a dir, el va utilitzar com una institució inútil des de la qual es poden emetre missatges inconvenients sense que ningú ho noti gaire. En aquest cas, a ZP li va semblar que el Senat era l'escenari adequat per donar per culminada "la fase de l'autogovern". És a dir, per liquidar l'Estat de les autonomies.

Hi ha quatre coses aquí que val la pena comentar: u, el respecte nul que Espanya ha dispensat a la seva "cambra de representació de les autonomies", fins al punt que fins i tot Quim Monzó ha gosat suggerir que el suprimeixin. Dos: que s'ha acabat l'Estat de les autonomies, i ni tan sols el president d'Espanya es molesta a desmentir-ho. Això és positiu, perquè implica el reconeixement de l'esgotament del model político-administratiu desenvolupat en els anys del a Transició que van de la dictadura a la democràcia formal: però també és negatiu, perquè anuncia el final d'una pau social que fins ara descansava en una peculiar redistribució radial de la riquesa, i en la mentalitat que la donava per bona. I quatre, que tot plegat coincideix amb els primers anuncis de desaparició de l'euro i de la Unió Europea. I què és Espanya si no és Europa? Com hauria dit Baltasar Porcel, el Congo: gent que es mata.

En definitiva, el dia d'avui es defineix per un seguit de coses que es veuen pròximes a l'abolició. Erràtic com sempre, el catalanisme tendeix a confondre la metamorfosi amb la desaparició, i a endur-se les mans al cap quan constata el que interpreta com una deserció. Això vol dir que els fills de la meva generació s'abstindran amb tota probabilitat de ser catalanistes, i no els faltaran raons per fer-ho: a ningú li fa il•lusió apuntar-se a l'equip dels perdedors vocacionals. Ara bé, també hem d'esperar que en aquest moment ja s'hagin cansat, a Madrid, d'agitar els espantalls habituals, i que constatin l'esterilitat i la falta de convocatòria que comporta la idea (tan estúpida com costosa) de l'Estat radial.

Estaríem en taules, doncs, si no fos perquè cap jugador de llei es resigna mai amb aital situació. Caldria desbloquejar-la, i li tocaria a l'Estat espanyol moure peça. Gosaria algú iniciar, des de la Carrera de San Jerónimo, la liquidació de l'Estat de les autonomies? Ni que fos perquè J. M. Coetzee —lectura suggerida d'avui— s'animés a escriure algun relat al respecte, jo voto perquè així sia.

 
 

Comentaris