La immensitat del mar, evocant bellesa, puresa i perill a parts iguals, és el fascinant i desaprofitat escenari on transcorre una història que, comptant amb prometedores premisses, navega sense rumb i donant l’esquena a un ingredient essencial: les emocions.
El protagonista de la història s’enfronta a l’oceà en una regata de gairebé tres mesos de durada (l’anomenada “Vendée Globe“), on els participants han de donar la volta al món en una embarcació de vela; sense escales i en solitari. Quan un adolescent africà es cola en el seu vaixell, apareix el debat moral (ajudar el noi i guanyar són accions incompatibles), creant un interessant punt de partida que, malauradament, evoluciona des d’una manca de profunditat constant (tant pel que fa a l’evolució dels seus personatges, com de la trama). El polissó és convertit en simple accessori per una història mancada d’intensitat, mentre la mirada de l’excel·lent actor François Cluzet (“Intocable“) es converteix en l’únic punt de referència de l’espectador per a captar les escasses emocions que acompanyen la pel·lícula.
Competent a nivell tècnic però extremament superficial a nivell dramàtic, “En solitario” suposa el debut en la direcció cinematogràfica de Christophe Offenstein, que manifesta visualment la seva dilatada experiència com a director de fotografia (“Pequeñas mentiras sin importancia”, “No se lo digas a nadie”). Però, sense una base dramàtica sòlida, el poder de les imatges no assoleix el seu potencial, convertint “En solitario” en l’insípid retrat del dia a dia d’un navegant solitari del que, això si, podem extreure algun sorprenent aprenentatge sobre com s’enfronta l’home al mar en l’actual era tecnològica.
En solitario
Títol original: En solitaire
França-Espanya, 2013
Direcció: Christophe Offenstein
Guió: Jean Cottin i Christophe Offenstein (basat en un argument de Fréderic Petit Jean)
Intèrprets: François Cluzet, Samy Seghir, Virginie Efira, Guillaume Canet, José Coronado, Arly Jover
Durada: 96 minuts
